La llufa i els nassos

Abans que no s’acabi l’any 1980, el govern d’UCD ha encarregat a Rodolfo Martín Villa que ens pengi la llufa. L’ha ajudat Manuel Broseta, el secretari d’Estat per als afers autonòmics.

Ara es tracta de “controlar” el procés autonòmic, des de Madrid, amb un criteri que tothom pot imaginar si recordem què ha significat sempre “control” per als aparells de l’Estat. Que ningú no somniï que el desig és controlar aquests processos per assegurar la màxima rapidesa de la gestió, l’òptim rendiment dels resultats, la potenciació dels idiomes no castellans per compensar, d’alguna manera, tots els anys de repressió, etc. No, “controlar” vol dir sempre restringir.

I encara s’ha fet servir una paraula, aquests dies, que és extraordinàriament sospitosa: el Consell de Ministres ha aprovat un pla de “reconducció” del procés autonòmic… La gent escolta o llegeix això de la reconducció amb el mateix desinterès que provoquen les reimplantacions, les reestructuracions i les reconsideracions, però n’hi ha prou de consultar el diccionari per a posar-se a tremolar. Reconduir és “conduir alguna cosa al lloc d’on havia sortit”. La “reconducció” del procés autonòmic, doncs, té tot l’aspecte de voler tancar altre cop les ovelles al corral, i aquí no ha passat res, que demà serà un altre dia. La pregunta és: fins a quin punt ens deixarem “acorralar”?

Un altre mot que el govern es treu de la màniga és l’“harmonització”. El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei orgànica d’harmonització, aplicable a totes les comunitats autònomes, que tindrà preeminència sobre el contingut de cada Estatut d’autonomia. Per exemple, es pretén que la Generalitat només pugui aplicar “nació” i “nacional” a Espanya, per tal d’“acabar amb l’ús equívoc del mot «nació» o «nacional»”... Si és precisament amb aquest decret que el govern vol perpetuar l’equívoc! Molts d’aquests senyors han estudiat Dret Polític, i ja no recorden la diferència entre Estat i Nació? Des de Calderón de la Barca a Fray Bartolomé de las Casas, de Cervantes a la reina Maria de Castella, tot de personatges no catalans han parlat de la “nación catalana”. I això que ens han reconegut, nosaltres no ho podem dir?

El projecte atorga als ciutadans la llibertat d’expressar-se en la llengua que vulguin en adreçar-se als organismes de les comunitats autònomes, és a dir: “Tots els funcionaris i alts càrrecs tindran l’obligació d’expressar-se en si l’interessat ho reclama”. Ja veieu per on van… Però com que el senyor Broseta ho vol justificar dient que cal respectar taxativament la cooficialitat d’ambdues llengües, jo em pregunto en quin capítol d’aquest projecte figura la norma corresponent: “Tots els funcionaris i alts càrrecs de l’administració estatal tindran l’obligació d’expressar-se en català si l’interessat ho reclama...”

És clar que ens volen reconduir, controlar i harmonitzar, i que volen aconseguir-ho amb el consens dels partits polítics. Si, dins el cicle nadalenc, ells són partidaris de penjar la llufa, nosaltres hem d’identificar-nos amb el popular “home dels nassos” i tenir-ne per tots els dies de l’any que s’atansa.