La fira que la nit de Reis no tanca fins de matinada

La Fira de Reis és una de les més antigues de Barcelona i s’instal·la cada any, des del 1877, a la Gran Via (va obrir 101 anys després que la Fira de Santa Llúcia). Va ser aquell 1887, en plena febre d’or, un any abans de la celebració de l’Exposició Universal del 1888 i quan a Barcelona ja hi havia censades 350.000 persones, que, aprofitant el dia de Sant Tomàs, el 21 de desembre, els venedors ambulants van posar unes paradetes en aquella carretera (que s’estava urbanitzant en ple desenvolupament del pla Cerdà) per vendre objectes per regalar per Nadal. Els va anar bé i, l’any següent, hi van torna. Amb els anys, la fira es va afermar i s’ha convertit en una visita imprescindible per als barcelonins. Continua estant en mans dels firaires: l’Associació de Firaires de la Fira de Sant Tomàs, l’Associació de Tallers Artesans de la Gran Via i altres gremis locals, com ara el Gremi de Detallistes de Joguines, el Gremi de Xurrers de Catalunya i el Gremi d’Artesans i Artesanes.

També es diu fira de Sant Tomàs perquè, històricament i com van fer els primers firaires, s’obria el dia 21 de desembre, quan se celebra Sant Tomàs apòstol, un dels deixebles de Jesús (que no és sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury, ni sant Tomàs d’Aquino, el filòsof de l’edat mitjana, ni sant Tomàs Moro, jurista i estadista anglès, ni cap altre sant Tomàs, que n’hi ha molts més). Aquest any 2024, però, s’ha obert una mica abans, el dia 14 de desembre i ocupa els dos costats de la Gran Via entre els carrers Muntaner i Calàbria. Està oberta cada dia de 10.30 a 21.30 h, a excepció de la nit de Reis, que obre fins les tres de la matinada, quan ja és el dia dels Reis.

Perquè si una cosa defineix aquesta fira emblemàtica és la nit de Reis. Aquesta nit, la fira no tanca fins ben entrada la matinada perquè s’hi puguin anar a comprar les joguines i els regals d’última hora que, el matí del 6 de gener, ha de desembolicar, principalment, la mainada. És aquella nit que la tradició diu que, “sempre després de la cavalcada” i quan els més petits ja se n’han anat al llit, els pares Reis, els avis Reis, els oncles Reis, els padrins Reis... van a la fira a fer les compres. Avui, les ben assortides parades de joguines encara atrauen molts compradors. Els que volen nines tradicionals, per exemple. I els nostàlgics de la Nancy.

Els firaires han vist passar el temps i els canvis de costums des d’aquesta fira, que té de tot, començant per artesania. La Rosa Maria, una senyora molt gran que trobem mirant una de les parades, recorda encara quan els infants volien una nina, una pilota o un cotxe i a la fira ho trobaves tot. Després, als anys setanta i amb l’auge de la televisió que va entrar a totes les cases, els infants van començar a veure anuncis i, és clar, les nines, les pilotes, els cotxes... ja van tenir noms i cognoms. Les marques van començar a triomfar i els pares Reis es van veure obligats a encarregar les joguines amb dies, setmanes i, fins tot, mesos, d’antelació. Aleshores la Fira de Reis va començar a experimentar un canvi perquè els nens ja no volien nines i cotxes, volien una nina determinada, un cotxe determinat o un joc que sortia a la tele. La generalització es va perdre i la fira va començar a convertir-se en el lloc on trobar les coses de més a més perquè els pares Reis no volien quedar-se sense la joguina apuntada en el primer lloc de la carta dels Reis i l’havien encarregat i comprat amb temps.

La Fira de Reis, però, tenia i té molt més que joguines, tot i que van ser el primer: les gominoles, les xocolatines i el carbó. Allà és on s’havien de comprar les llaminadures (les parades, avui, encara llueixen espectaculars), abans que es comencessin a vendre a dojo a tots els supermercats.

El món de la joguina va fer un altre tomb irreversible amb l’arribada de les noves tecnologies, les consoles i els videojocs. I és que, ara, els infants ja no volen joguines, sinó consoles. Hauria tocat de mort les botigues de joguines i la Fira de Reis si no fos perquè encara hi ha barcelonins que creuen en les joguines tradicionals i a demanar consell a la botiguera: “Què em recomanes per a una nena (o un nen) de tants anys?”