Entrepà de sardina
Un entrepà de sardina és un bon àpat. Aporta bons nutrients i molta alegria al paladar. Qui dirà que no a un entrepà de sardina? Hi pot haver moltes posicions diferents i totes, acceptables.
T’explicaré una anècdota personal. Quan jo era petita moltes vegades no em menjava l’entrepà que els meus pares em posaven per esmorzar. Passaven els dies i l’entrepà seguia amagat a la maleta. Fins que un dia em decidia a treure’l. Pots imaginar com estava l’entrepà després d’una setmana a la maleta de l’escola. Efectivament aquell entrepà era ben florit i feia molta pudor. Imagina’t que aquell entrepà era de sardines. T’ho has imaginat ja? Doncs això és la meva opinió sobre la Declaració Universal dels Drets Humans, és un entrepà de sardines.
La Carta de Declaració Universal dels Drets Humans és una carta que tots els participants de les nacions han firmat i han de complir.
Un entrepà de sardines té molt bona pinta el primer dia, però, com he explicat, si no el cuides, no te’l menges i el deixes amagat en un racó d’una maleta on ningú buscarà aquell entrepà, es podreix.
Amb els drets humans, si no es compleixen, s’amaguen i s’espera que es podreixin mentre ningú els busca, el que passarà és que un dia agafaràs aquesta carta de drets i la llençaràs a les escombraries.
Tornem a l’entrepà de sardines. Als teus pares, els diràs que era molt bo l’entrepà, però en realitat està podrit en un racó de la maleta esperant que surti a la llum.
La idea que tenim al cap del compliment de la Carta de Drets Humans és la visió dels pares amb la il·lusió que no està podrit en un racó de la maleta. Així, tot sembla perfecte si fan creure que així és.
Personalment jo crec que saben que tens un entrepà amagat a la maleta agafant fongs, però la idea que t’hagis menjat el seu entrepà de sardines fa que la realitat sigui més idíl·lica.