T-trasbalsos

La Marta plega de treballar al despatx que té a l’avinguda Diagonal de Barcelona i es disposa a iniciar un viacrucis per arribar a casa. Viu a Berga. Avui, com li passa sovint, ha plegat més tard del previst perquè les últimes hores de la jornada s’han complicat. L’últim bus cap a casa ja ha sortit, a les 20.50 h. Haver perdut el bus és tot un trasbals: per a ella i també per a la seva família, que l’haurà d’ajudar a arribar a casa.

La Marta va a treballar cada dia en transport públic. Surt de casa de bon matí i agafa el bus a Berga a tres quarts de set amb la idea de poder arribar al despatx a les nou. Treballa en horari partit, de 9 a 14 h i de 16 a 19 h, de manera que quan plega encara és a temps d’agafar un dels dos últims busos que tornen al Berguedà cada dia.

El viatge és molt més llarg que si el fes en cotxe, però li surt molt millor de preu. Des de fa uns anys, el preu de l’abonament de 10 viatges de bus li surt a uns 30 euros i, a sobre, cada cop que el recarrega li regalen una T-usual. Els diners que paga en una setmana per viatjar en bus se’ls gastaria en un sol dia en benzina, movent-se en cotxe. Com que baixa i puja cada dia, sol gastar un abonament cada setmana, però no pot comprar cap altre títol perquè la T-mobilitat encara no ha arribat al Berguedà.

Però no és la primera vegada que plega tard de treballar i se li capgiren els plans. No hi ha busos per tornar a casa i haurà de recórrer a altres mitjans per acostar-se tant com pugui a Berga i, després, avisar la família perquè la vingui a buscar en cotxe. La fórmula més ràpida és agafar un bus urbà que la porti fins a una parada de Rodalies i, d’allà, agafar l’R4 fins a Manresa. Calcula que serà a la capital del Bages cap a les onze i, allà, l’estarà esperant la família per acabar d’arribar a Berga en cotxe. Entre una cosa i l’altra, a quarts de dotze serà a casa.

La Marta sempre ha defensat el transport públic i, de fet, va acabar convencent l’Aleix, el seu company de feina, que l’utilitzés per arribar al despatx. L’Aleix viu a Vic i avui la Marta n’ha tingut sort: ell s’ha pogut quedar una estona més al despatx perquè, per anar a Vic, l’últim bus surt a les 22 h i l’últim tren, al cap de mitja hora.

Aquests dies, però, a la Marta se li comença a enfilar la mosca al nas. Viure a Berga i moure’s cada dia en transport públic fins a Barcelona és, cada cop més, un acte de militància. L’únic que la reconforta és que és barat.

Arriba a casa i aprofita per mirar el telenotícies mentre sopa. Es veu que a Madrid els partits no s’han entès per aprovar un decret que prorrogava els ajuts al transport públic. A partir del dia 10 de febrer el preu de l’abonament per seguir baixant en bus cada dia serà 20 euros més car i s’enfilarà per sobre els 50 euros.

Continua sent més barat que baixar en cotxe... Però recompensa? La Marta se’n va a dormir enfurismada. Per ganes, demà baixaria a treballar en cotxe, però no pot perquè no en té. Per primera vegada en molts anys, es planteja comprar-se’n un. Fer-ho la farà anar molt més escanyada a final de mes, però li estalviarà trasbalsos.