Decadència

Un treballador de la Generalitat –en principi amb sou i feina per tota la vida– va decidir que no volia pagar l’increment del seu lloguer al centre de Barcelona. Per evitar més soroll del que s’ha produït l’Ajuntament ha comprat l’edifici. N’ha pagat nou milions, tres més dels que l’edifici havia costat al seu propietari fa uns anys. Tothom content? El propietari en treu una gran rendibilitat, les llogateres diuen que “l’han fet fora” (sic) i l’Ajuntament té pau social. Aquests sí. ¿I la classe mitjana que no viu al centre de la ciutat, que paga –com pot– el lloguer o la hipoteca prioritzant aquesta despesa i que no es queixa? A pagar i callar. El que els toca –sigui just o no– i el que no perquè és d’un altre.

Un ciutadà –simpatitzant d’Aliança Catalana– va quedar estabornit a terra a causa d’ una agressió d’un grup de simpatitzants d’extrema esquerra feta en una plaça del barri de les Corts a plena llum del dia. Gairebé ningú ho va condemnar. Molta premsa ho va titular com a “acció antifeixista” (sic) quan segurament el que més encaixava era qualificar-ho d’“agressió antidemocràtica”. Tothom content? AC s’ha victimitzat –amb raó–, la CUP diu que “els han fet fora”, i tal dia farà un any. ¿I la gent que no milita als extrems i que creu que les coses s’han de resoldre d’una manera democràtica i no amb violència? A pagar i a callar, ja que només per condemnar l’agressió s’arrisca a ser titllada de simpatitzant d’AC o de feixista.

Els pagesos –a qui tothom diu defensar però que ningú s’escolta perquè estem centrats en els lloguers de Barcelona o els premis Ondas– van aturar els talls a les carreteres previstos per ahir perquè el govern s’ha compromès amb 19 punts. Moltes de les demandes són incompliments que s’arrosseguen dels compromisos de fa un any. Una de les principals és que es redueixi la burocràcia. El president va fer vint propostes en aquest sentit, vint! “Són el primer pas”, va dir. Tothom content? Etc.