Terreny vedat

Enmig de la polèmica que ha generat el cas Orsola i el seu final agredolç, just ahir coneixíem que Madrid i Barcelona s’han convertit en el segon i quart indret, respectivament, més atractius d’Europa per als grans inversors immobiliaris. Això vol dir que la compra massiva d’habitatges per part de fons d’inversió i grans propietaris s’accelera encara més, la qual cosa no fa preveure cap bona notícia que permeti l’adquisició o el lloguer d’un primer habitatge. De ben segur que altres conciutadans, pocs però amb molts recursos, es deuen estar fregant les mans davant aquest suculent mercat, més que lliure, salvatge, on els governs han desistit d’influir sobretot pel que fa a l’oferta de pisos accessibles a les rendes mitjanes. El resultat és previsible: menys oferta d’habitatge assequible, més concentració de la propietat en poques mans i una població cada cop més expulsada cap a les segones perifèries. Aquest és el futur que ens espera si no es regula aquesta dinàmica especulativa que prioritza la rendibilitat a la funció social de l’habitatge. Les solucions impliquen mesures valentes: cal regular els grans tenidors per evitar que l’accés a l’habitatge segueixi sent un privilegi en comptes d’un dret i que la metròpoli es converteixi en un terreny vedat per a les classes mitjanes i treballadores.