Joves de dretes

Defujo la idea que els joves passen de tot. En tinc al meu voltant que s’interessen per la política, per com es gestiona el món i per com repercutirà en el seu futur. Els joves no són babaus. Segurament, són la generació més ben preparada des de fa moltes dècades. I són crítics. Però també és cert que, en el seu procés de maduració, i per tant de conformació de la seva ideologia, estan sotmesos a un bombardeig de desinformació, de flaixos propagandístics, que s’embolcallen a través de les xarxes socials en forma d’influenciador, mems i falses notícies a què les generacions anteriors no vam haver de fer front. I això té un impacte brutal, com queda demostrat en la darrera enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, que revela que els nois entre 18 i 25 anys que viuen a Catalunya són el grup de ciutadans que se situen més a la dreta i més en contra de la immigració i del feminisme.

I passa a Catalunya, però és un fenomen que s’estén per tot Europa. A l’Estat francès, ha crescut el suport dels joves al Rassemblement National de Marine Le Pen. A l’Estat espanyol, Vox té una gran base entre els menors de 30 anys. I hi ha diversos factors que expliquen aquest canvi. El principal culpable, segurament, és l’esquerra tradicional, que s’abandera amb l’impuls de propostes progressistes, però no acaba de resoldre aspectes com ara l’accés a l’habitatge i la feina estable, que duu el jovent a una precarietat econòmica i social. Si aquí hi barregem la globalització i la immigració, en què l’esquerra tradicional també ha fallat per parlar amb eufemismes i no abordar de cara la situació, es genera una sensació d’inseguretat identitària que empeny els joves cap a ideologies clarament de dretes. I és aquí on les opcions més radicals es posen a pescar, sent molt perspicaços utilitzant les xarxes socials, amb missatges populistes però que arriben directes a la vena dels més joves. La tendència no és homogènia, encara. Hi ha temps de reacció. I qui té la clau són les mateixes opcions d’esquerres, que han de despertar. Però no poden esperar gaire més. El risc de la polarització política i de l’impacte que pot tenir en el feminisme, els drets socials i la lluita contra el canvi climàtic és majúscul. I ho tenim a tocar.