Orriols, per golejada

L’ésser humà té un conjunt de capacitats físiques, mentals i sensorials que li han permès erigir-se en el rei del mambo del planeta Terra, però això no li impedeix equivocar-se sovint, ensopegar dues vegades en la mateixa pedra i fins i tot veure una branca i no veure el bosc que hi ha al darrere. I això és el que passa amb les reaccions a la irrupció d’Aliança Catalana en la política catalana. La gran majoria ha fet molts escarafalls, ha tranquil·litzat la consciència etiquetant-lo d’extrema dreta i ha cridat a practicar-li l’apartheid. S’han posat davant el mirall i s’han recitat, “jo soc dels bons i ells, dels dolents, i no cal pensar-hi més, ni fer gaire res de diferent, perquè al final la gent se n’adonarà, el bé s’imposarà”. Un pla d’allò més elaborat. S’han obsessionat tant amb acordonar-los i a no normalitzar la seva presència a la batllia de Ripoll, als passadissos del Parlament o a les planes dels diaris, que s’han oblidat que els qui normalitzen o no el partit de Sílvia Orriols no són els professionals de l’etiquetatge fàcil, ni els fabricants de cordons sanitaris, sinó els ciutadans; els que l’han votat, els que han descartat altres partits i els decebuts, emprenyats o desesperançats que han decidit que no val la pena votar. Així funciona la democràcia. I per si no se n’han adonat, van perdent per golejada. I no és culpa dels votants, ni d’Orriols, ni de Belzebú, sinó seva, dels polítics i partits que estan tan normalitzats que poden tenir un elefant a l’habitació i fer veure que no hi és. Perquè això és el que fan quan no converteixen en una prioritat del govern una arribada massiva d’immigrants com la que viu Catalunya fa anys. Bàsicament perquè afecta la vida de la gent, els serveis que rep, la convivència, la seguretat. I no dedicar-hi els esforços, els recursos i la regulació extraordinaris que demana és deixar de banda la gent i abonar el terreny a les fòbies i el populisme. És tan senzill que fa por haver-ho d’escriure, però si de debò creuen que Sílvia Orriols no ha de ser alcaldessa de Ripoll, siguin millors que ella. No venguin coalicions insuportables, cordons estèrils i etiquetes gratuïtes, convencin els ciutadans de Ripoll que ho faran millor que ella, proposin solucions reals i facin la feina.