Estreta i mutilada

El millor d’un diari són els seus lectors. A l’altra banda d’un article, allà on no arriba el periodista, sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà per millorar, ampliar i engrandir allò que ja s’ha dit. En aquest cas, més que ampliar, es tracta d’afinar, perquè l’objecte de la crònica torna a ser la casa estreta del número 6 del passatge Pla de Barcelona, que ja va desfilar fa uns dies per aquestes pàgines amb l’objectiu de deixar constància de les seves singulars mesures: una façana de 34 metres de llarg per només 2,67 de fons. Sí, sembla impossible, però en pisos de només 2,67 metres de fondària s’hi pot viure.

En dona fe la Maria del Carme Diví, que ha alçat el dit –en aquest cas, en forma de correu electrònic– per explicar els seus records com a veïna durant molts anys del pis 3r 1a d’aquest immoble de l’Eixample, a tocar del mercat de la Concepció, veïna d’una casa que no només era especial per la seva singular estructura, sinó per la composició humana, “perquè era com una gran família, on tots ens coneixíem”.

El testimoni de la Maria del Carme és important perquè permet entendre que l’estretor actual dels pisos que formen l’edifici no és la que va pretendre l’arquitecte que el va dissenyar, sinó que és la conseqüència dels esdeveniments tràgics que hi van ocórrer amb motiu del que ha passat a la història com els Fets del Sis d’Octubre del 1934, quan la Barcelona revoltada es va omplir d’homes armats i trets. La Maria del Carme explica que la casa estreta guanyava volum i amplitud amb unes tribunes que es projectaven des de la façana cap a l’exterior, construïdes com un voladís damunt la vorera. Aquestes estructures van rebre l’impacte de trets durant aquells dies tràgics de principis de tardor i els danys van ser tan importants que es va haver de modificar la façana: s’hi van eliminar les tribunes i es va deixar la casa amb l’aparença i proporcions actuals, amb aquests 2,67 metres de fondària. Ara, si s’observa la casa amb deteniment, es veu que hi ha unes obertures que van de dalt a baix, com si fossin portes de balcons que han estat guillotinats, i l’única explicació que té és que aquest era el pas des de l’interior de l’edifici a l’espai de les tribunes.

“La meva mare va néixer en aquesta casa. Quan van passar aquells fets, tenia 17 anys, i ho recordava molt bé”, explica la Maria del Carme, que hi afegeix: “El fet que hi hagués aquestes tribunes facilitava el fet que al pis de la meva família hi haguessin arribat a viure fins a set i vuit persones, amb els besavis.”

La Maria del Carme no va arribar a veure mai la fesomia original de la casa estreta, ni recorda haver vist mai cap fotografia de com era. Sí que té present un barri de la Concepció molt diferent de com ha evolucionat. Era un barri amb vida de barri, amb els baixos de la casa ocupats per una merceria, una botiga de gel i una de queviures, “molt gran”.

Les deu famílies que ocupaven l’edifici es comportaven com si fossin una de sola. “Als de la porta del costat de casa els anomenava tiets, tot i que no ho eren, i a les dues germanes solteres que vivien al cinquè els pujava el diari”, recorda la Maria del Carme, que també té present el fill de la gent que vivia a l’altra porta del cinquè, que de tan alt que era i el sostre tan baix, havia d’anar ajupit. Coses i records de la casa estreta.