Prevaricació sindical

Em sap molt greu haver de dir-ho, però, com deia aquell, algú ho ha de dir. Al·lucino al contemplar que dia a dia l’acció sindical es fa menys transparent i més llardosa. I és molt fotut, perquè els sindicats deriven cap a ser poca cosa més que un gran furóncol a les natges de l’ocupació pública, un engranatge més de les menjadores. La desconvocatòria de vaga de diumenge n’és un exemple palmari, amb l’agreujant i la novetat que ara ja provoca incidències greus a rodalies fins i tot una desconvocatòria de vaga! La gestió pública ho té, això! Presenta episodis més delirants que els moments culminants de La vida de Brian (Monty Python, 1979). Quin problema tenen els quadres sindicals que ja sigui la segona vaga preventiva que convoquen i desconvoquen pel traspàs de Rodalies a la Generalitat? De laboral, cap, i ells ho saben. Tot està lligat i molt ben lligat en l’univers dels treballadors públics i no han de témer res. Per això juguen a prevaricar amb la convocatòria i l’acaben desconvocant a darrera hora perquè no se’ls vegi tant el llautó. Fan política, res més. Politiquegen, més aviat, per dir-ho amb propietat. Els sindicats no són ningú per boicotejar acords polítics que han establert els legals representants del poble, i és el que estan fent. Han vist com no passava res perquè la policia sortís de les clavegueres i l’alta judicatura tapés amb les punyetes els textos del legislatiu. I ara s’hi posen ells. Només faltaria!