Quan ens fa mal tot el cos

Sento que ella, una dona de mitjana edat, diu a l’home que treballa en una de les poques benzineres on encara és un ésser humà, i no una màquina, qui et serveix el producte: “Només sé que quan a la nit em fico al llit, em fa mal tot el cos.” Desconec si té alguna malaltia diagnosticada però m’hi sento ràpidament identificada, amb la diferència que d’un temps ençà em noto el cos més oxidat quan surto del llit al matí que no pas quan hi entro, hores abans. I és que arriba un dia que de cop, no saps ni com ni per què, et fa mal un genoll. I l’endemà no pots cordar-te el sostenidor perquè el braç esquerre s’estira deu centímetres menys que la setmana anterior. I un altre dia et castiguen les espatlles com si haguessis mogut sacs de runa de 25 quilos. Un cop descartes els dolors típics del creixement, exclous la grip perquè no has tossit ni un sol cop, refuses les punxades perquè has anat de la cadira al llit, i saps que la menopausa carrega amb altres inconvenients però no pas aquests, no tens més remei que acceptar que has entrat de ple en aquella etapa en què l’anatomia s’encarrega de recordar-te que tens una edat i que potser el teu estil de vida no és el més adequat. Que estaves convençuda que durant molts anys vas ser una esportista empedreïda i que on n’hi ha hagut, sempre en queda, però ara resulta que no, que d’això res, i que el dolor et du més aviat a descobrir articulacions que ni sabies que existien. Així que comences a prendre consciència que els teus músculs i els teus ossos estan entumits i que ara, més que mai, cal escoltar el cos i activar-lo amb una mica d’exercici. Aleshores és quan mires la teva agenda i no trobes forats en blanc ni per gratar-te l’esquena. I encara algú et dirà que el problema és que ets massa sedentària. Sort que els dolors també venen a explicar-te que estàs viva i que encara remenes la cua.