S’ha acabat la guerra freda

El politòleg i amic Lluís Pérez Lozano em deia amb iro­nia fa tot just una set­mana que “amb una mica de sort pot­ser d’aquí a 10 anys les esquer­res euro­pees enten­drem que ja no vivim en la guerra freda”. Aquest comen­tari venia a tomb perquè l’ambai­xada xinesa als Estats Units aca­bava de difon­dre un vídeo de l’any 1987 en el qual apa­reix Ronald Rea­gan cri­ti­cant la impo­sició d’aran­zels per con­si­de­rar-los con­tra­pro­du­ents perquè –argu­men­tava– “des­tru­ei­xen la pros­pe­ri­tat”. El mis­satge, és clar, era un dard cap a l’admi­nis­tració Trump. Sobre el paper, la República Popu­lar de la Xina està gover­nada amb mà de ferro per un par­tit que for­mal­ment es declara comu­nista. Que es facin seu el dis­curs d’un dels màxims expo­nents polítics del libe­ra­lisme econòmic ja ens demos­tra que la rea­li­tat és força més com­plexa. Des del 2014 que Rússia s’ha dedi­cat a agre­dir Ucraïna, tal com abans ho havia fet amb Geòrgia. L’atac havia gene­rat deso­ri­en­tació entre certs sec­tors pro­gres­sis­tes occi­den­tals. Hi havia qui veia en Putin la reen­car­nació d’alguns líders soviètics, d’aquells que plan­ta­ven cara a l’impe­ri­a­lisme ian­qui sota l’ombra de l’oneig d’una ban­dera amb la falç i el mar­tell. El man­da­tari rus ha jugat a aquest joc quan li ha con­vin­gut, acu­sant l’OTAN “d’expan­dir-se”, com si no fos­sin els matei­xos països de l’Europa de l’Est els que havien deci­dit allis­tar-s’hi per pro­te­gir-se de les evi­dents ambi­ci­ons anne­xi­o­nis­tes del Krem­lin. A la pràctica ja fa temps que es tracta d’una vella potència gover­nada per un autòcrata enva­len­tit mar­ti­rit­zant els seus veïns, tot pres­cin­dint de qual­se­vol res­pecte al dret d’auto­de­ter­mi­nació. Ara que Trump riu les gràcies a Putin, ara que l’extrema dreta mun­dial té les espe­ran­ces posa­des en un nou eix Was­hing­ton-Mos­cou, encara queda més en evidència, per tro­nat, qual­se­vol plan­te­ja­ment mani­queu de l’estel roig con­tra l’Oncle Sam.