Josep Pla, vigent 44 anys després

“Va escriure. Va viure. Va estimar.” Són els tres verbs que Stendhal va fer posar a la seva tomba de Montmartre i són els tres motors de la vida de Josep Pla, que n’era un admirador. Pla en va viure moltes, de vides, superposades, contradictòries fins i tot, i ho va fer amagat els darrers anys darrere la seva boina, una boina que no portava quan el van fotografiar a punt de dedicar un llibre en la foto que il·lustra aquest article, feta per un periodista de cor i ànima com el desaparegut Santi Massaguer, l’home d’aquest diari a Palafrugell, el poble de Josep Pla. Pla –va escriure la periodista d’aquest diari Eva Vázquez– es va mostrar de la manera que va voler, “tan reticent com era a mostrar-se, enterrant-se en tones de paraules”. Ho va escriure l’any passat, quan Xavier Pla Barbero va treure al mercat Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, que ha estat un èxit literari molt per damunt del que alguns esperaven i que torna a ser un llibre recomanable per demà, diada de Sant Jordi, el dia que farà 44 anys que Josep Pla va morir al mas Pla de Llofriu, als 84 anys.

La de Xavier Pla és la biografia de l’escriptor, que ja havia estat objecte de la recerca que va donar lloc a llibres de Cristina Badosa, Lluís Bonada, Xavier Febrés, Enric Vila i el mateix Xavier Pla, que va publicar Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària, basada en la seva tesi doctoral del 1996. Josep Pla va interessar en vida pel que escrivia i, quan va morir, pel que escrivien d’ell. Sempre li va interessar com passaria a la història i, per això, com explica Xavier Pla, va encarregar a quatre persones que escrivissin la seva biografia: el pintor Pere Bech, el poeta i veterinari Ventura Ametller, el periodista Manuel Ibáñez Escofet i l’escriptor Baltasar Porcel. Els dos darrers es van adonar del que pretenia Pla: no volia que escrivissin una biografia, sinó la biografia que ell volia que escrivissin. No ho van fer.

Un cor furtiu va ser molt ben acollit. S’ha venut molt i és un dels llibres que es poden continuar venent durant molts anys. Que no espantin les 1.536 pàgines. Es llegeix molt i molt bé i mostra totes les cares del personatge: un retrat complet, minuciós i apassionant de l’homenot de Llofriu. Els llibres de Josep Pla, la seva Obra completa, es van vendre molt bé i encara ara són demanats per algun lector a les llibreries. Aquest hauria de ser un dels reptes de futur, que Josep Pla, que ha resistit molt bé com a personatge 44 anys després de la seva mort, continuï sent un escriptor llegit per les noves generacions. Ell, el prosista més important de la literatura catalana del segle passat, l’home que va modernitzar la llengua i va popularitzar la literatura costumista, allunyant-la, per influència d’Alexandre Plana, del noucentisme, ha de continuar present a les biblioteques de les cases catalanes, si és que n’hi continua havent. Dietaris, biografies, articles, descripcions i fins i tot novel·les, ell que les blasmava, continuen tan vigents com El quadern gris, el seu dia a dia reescrit tants anys després. Pla va escriure d’ell mateix a Destino que era com un fugitiu, una ombra fugissera. “Coneix molta gent, però a ell, ¿qui el coneix? Gairebé ningú.” Ara el coneixem molt més gràcies a Xavier Pla.