L’esperit de l’Ametlla de Merola

L’Ametlla de Merola té la mida presa a això de les mobilitzacions populars. És una de les colònies industrials que van aflorar al Berguedà, a tocar del Llobregat. I fa anys que els seus veïns demostren una capacitat de mobilització que molts pobles més grans envegen.

Els veïns van haver-se d’organitzar durant anys per reclamar unes millores que qualsevol trobaria bàsiques. Els Pastorets de l’Ametlla van ser els primers de rebre la Creu de Sant Jordi, però durant anys van haver-se de representar davant una platea que, en lloc de butaques, estava farcida de cadires de plàstic. L’Associació Esplai, l’entitat cultural que dinamitza el teatre, es va fer un fart de queixar-se de la mancança, però les esperades butaques no van arribar fins al 2019.

La lluita per un teatre digne no va acabar amb l’estrena de les butaques. No fa gaires mesos, el teatre va estrenar lavabos, una altra de les mancances històriques que feia que el públic hagués d’utilitzar els serveis del bar del costat. També es va reformar el vestíbul i es van millorar els accessos a la platea. I en la mateixa roda de premsa de presentació dels nous espais, els dinamitzadors del teatre van deixar clar que això no havia d’acabar aquí: el pròxim pas, avisaven, havia de ser la climatització.

Algú podria pensar que les reivindicacions pel teatre són cabòries d’una entitat tossuda i un fet anecdòtic. Però només cal revisar l’hemeroteca –la de fa uns anys i la de les últimes setmanes– per comprovar que l’activisme a l’Ametlla és un tret identitari.

L’estiu del 2023 els veïns van queixar-se d’una tala d’arbres a l’entrada de la colònia. En aquella ocasió, però, no van ser a temps d’aturar tot el que haurien volgut perquè la tala ja s’havia fet. Això sí, les queixes van servir com a toc d’atenció al govern, que es va comprometre a estar-hi més a sobre.

I en les últimes setmanes l’Ametlla ha tornat a ser notícia per una altra reivindicació. En aquest cas per la depuradora. Gairebé de casualitat, un veí es va assabentar en una trobada amb l’alcaldessa que s’estava treballant per construir-la a la zona de la Miranda. La notícia va encendre totes les alarmes entre el veïnat, que denuncia que seria a tocar del nucli d’habitatges i tem que provocaria males olors. A més, recalquen que la Miranda és un punt de trobada que, amb la depuradora, correria perill.

Fruit de tot plegat va néixer una plataforma que s’hi oposa. I també es van encendre les alarmes a l’associació de veïns. Les queixes dels veïns van precipitar una reunió amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament, però sense l’ACA, que és a qui correspon alçar-la. Les administracions de la zona es van comprometre a traslladar les inquietuds dels veïns a l’ACA. Un altre èxit de la mobilització ciutadana. És clar que, remetent-nos a la història, potser a més d’un li hauria d’haver passat pel cap que, abans de fer res a l’Ametlla, calia picar a la porta de qui hi viu. Potser en altres zones funciona, però els ametllans s’han fet un fart de demostrar que la passivitat no va amb ells. I sort en tenen.