Una altra guerra

Joan Car­re­tero ha llançat des d’aquest diari –enho­ra­bona!– una pro­posta valenta. Exces­siva per al seu par­tit. Exces­siva per a tots els par­tits, perquè trenca els esque­mes polítics actu­als, que de fa temps ense­nyen les cos­tu­res. Afirma Car­re­tero que en les pròximes elec­ci­ons con­vin­dria que hi hagués una can­di­da­tura “d’ampli espec­tre” que s’hi pre­sentés amb la divisa de pro­cla­mar la inde­pendència “de manera uni­la­te­ral”. És l’única manera de pro­cla­mar-la. Només cal­dria que l’haguéssim de pro­cla­mar de manera bila­te­ral. Però encara caldrà cre­mar eta­pes perquè això sigui via­ble. Això vol dir la can­di­da­tura, l’espec­tre i la pro­posta.

En tot cas, la idea afecta o des­col·loca tant Esquerra com CiU, el PSC i Ini­ci­a­tiva. I no repre­senta cap atac directe con­tra la for­mació –mai més ben dit: “A for­mar!”– repu­bli­cana. Però la dar­rera gota de Car­re­tero ha des­bor­dat l’escassa paciència dels seus. Joan Puig­cercós ha cele­brat la con­so­li­dació d’un “inde­pen­den­tisme de dre­tes” i l’ha con­vi­dat a aban­do­nar el par­tit. No cal dir que Con­vergència ha apro­fi­tat la badada per des­gas­tar encara més Esquerra, però n’hi ha que s’han enfa­dat molt més. Fins ara la guerra car­lina del cata­la­nisme tenia dos bàndols: CiU i ERC. Ara n’hi ha un més. L’inde­pen­den­tisme “no pràctic” cada dia està més empre­nyat amb el par­tit que lidera Puig­cercós. Els comen­ta­ris que s’han lle­git a la xarxa són demo­li­dors. Teníem una guerra? Ara en tenim dues!