Què els explicaran, als joves, els candidats?

Diumenge, a les set de tarda. S'acaben les hores festives de la setmana i l'estació de tren de la petita ciutat s'omple de gent que retorna a la metròpoli per reprendre la feina o els estudis. Quan el tren s'atura i obre les portes, tothom s'afanya a cercar seient però no tothom ho aconsegueix. L'habitacle d'accés als vagons s'omple de gent que es resigna a fer el trajecte dret o assegut damunt l'equipatge, el terra o els graons. Els passadissos dels vagons es van omplint també de viatgers asseguts al terra a mesura que el tren s'atura a les successives estacions i va recollint més passatge fent via cap a la capital.

La majoria són joves que estudien. Un passa l'estona llegint Mario Vargas Llosa. Un altre, Alberto Moravia. Dues noies s'expliquen com afrontaran l'activitat docent i lúdica de la setmana des de la seva residència d'estudiants i una tercera, més gran, se'ls afegeix per suggerir-los pautes d'emancipació. Un altre grupet barreja futbol i música en la conversa. Són joves i la majoria mostren una actitud positiva que es confon amb despreocupació.

Quan passa el revisor només se sent una tèbia protesta, una queixa amable, de tu a tu: “Digues-li al jefe gros que no es pot viatjar així”. Em pregunto si ells veuen aquest tren com el veig jo –una paradoxa de la vida: farà el seu trajecte sense importar-li gens els que transporta, pagarem més del que rebrem i, si badem, una empenta fortuïta ens deixarà en terra sense dret a reclamar res– i també per què no mostren una actitud més inconformista, més rebel, més indignada, com fan els usuaris del tren dels dies feiners.

Em fa l'efecte que, col·lectivament, han adoptat l'hàbit de fer servir allò que els posen a l'abast i no preguntar-se res que no estigui a les seves mans resoldre. Diria que tenen un concepte instrumental de la societat i del bé comú, que deixen de banda tot allò que no els serveix, que no estan disposats a dedicar ni un sospir d'energia a res que no vegin prou atractiu.

Em pregunto com s'ho faran els candidats a governar la Catalunya dels anys vinents per convèncer-los que votar és una acció útil i positiva i que la política dels fets no desvirtuarà la dels somnis.