Cirurgians vs. poetes

En la seva tasca infatigable de promoció de la cultura, el president del partit que es fa dir Ciutadans, Albert Rivera, ha fet una promesa electoral: mai que pugui, eliminarà l'obligatorietat del nivell C per als funcionaris. Rivera ha descobert, suposo que amb grat estupor, que segons les enquestes el seu partit resisteix prou bé l'envit de la UPyD de la dominàtrix Rosa Díez i dels camarades Antonio Robles i José Domingo, i que, contra el que es podia esperar després d'una legislatura sencera consagrada a un minuciós esbudellament intern, Ciutadans es troba en condicions de renovar els seus tres parlamentaris actuals i fins i tot d'augmentar-los fins a quatre. Això li ha insuflat coratge, al senyor Rivera, i ara va per la vida amb aires de poll ressuscitat.

La promesa de suprimir el requisit del nivell C per als funcionaris, Rivera la va argumentar amb l'elevat estil que el caracteritza: “Vull els millors cirurgians als nostres quiròfans, no el millor poeta; vull els millors policies als nostres carrers, no els que millor parlin o llegeixin poemes en català”, va clamar, amb permís de la traducció. Resulta sorprenent aquesta bel·ligerància contra la poesia, quan ell mateix s'expressa amb metàfores. Perquè el que ens està expressant el senyor Rivera amb aquestes paraules no és que tingui tírria als cirurgians o als policies que distreuen l'oci escrivint versos, sinó dues coses de més calat: la primera, que el català és una llengua de segona que només serveix per a les efusions inútils i purament ornamentals, tal com pugui ser, en la docta visió del món del líder de Ciutadans, la poesia. I la segona i encara més important, que no s'ha de permetre que el català (llengua de segona, etc.) acabi convertint-se en un impediment per poder disposar de funcionaris de qualitat.

Deixem de banda les procel·loses llacunes intel·lectuals del senyor Rivera i centrem-nos en aquesta idea del català com a obstacle per a un bon exercici de la funció pública. És un argument del tot fal·laç, perquè la cosa va just a l'inrevés: quina mena de servei es pot esperar d'un funcionari que ni tan sols té un domini correcte de la llengua oficial de l'administració per a la qual treballa? I, si aquesta administració té dues llengües oficials, doncs de les dues. No només d'una, no: de totes dues. No diu sempre el senyor Rivera que està tan a favor del bilingüisme i la igualtat?

L'argument, doncs, és invàlid per absurd, però alhora és prou capciós per poder resultar in-
toxicador. En el moment que es va formular per primer cop, també semblava un disbarat afirmar que el castellà fos perseguit a Catalunya, i en canvi s'ha convertit en un dels cavalls de batalla del patriotisme constitucional desacomplexat. Com més ridícul i fals, més nociu pot arribar a ser un enunciat. Vius i alerta.