ca montes
Els francesos ‘intercomprenen' el català
Em pregunte
com és que a París es posen tan contents quan
ens entenen però a Perpinyà no?
Els diaris francesos expliquen que aquests dies passats s'ha fet un taller a París, concretament a la Maison de l'Europe, on trenta persones nul·les per a aprendre llengües han experimentat el que en diuen la intercomprensió. La cosa aquesta és idea d'una associació, la web de la qual és apic.onlc.fr. És remarcable que la sessió la dirigia Pierre Janin, inspector general de l'acció cultural del Ministeri francès de Cultura. O siga un dels de dalt del tot.
La idea que rau al darrere de la intercomprensió és que no cal parlar una llengua per a entendre el que t'estan dient en aquesta mateixa llengua. Evident. Tots ho hem experimentat un moment o un altre, especialment entre llengües pròximes, llatines en el nostre cas. Però el fet interessant és que segons conten els cronistes la sessió va començar llegint un text en català. Ep! Vull dir que el senyor inspector general de l'acció cultural del Ministeri francès de Cultura va proposar que per què no llegien un text en català. Poca broma.
Podia haver demanat qualsevol altra llengua però el fet és que va demanar un text en català. I en llegir-lo, conten els meravellats cronistes que els senyors i senyores presents al taller es van adonar que ens entenien, talment com si sant Vicent haguera tornat a la terra. A Rue89, de fet, ix una senyoreta que exclama contenta, com un gínjol que: “C'est génial… Je comprends le catalan, alors que je suis nulle en langues!”.
Els estalvie la resta de les cròniques. Es veu que van explicar que això depèn de la gramàtica portativa que sembla ser que ara és una cosa gran i que uns i altres van aclarir que en totes les llengües fer i tenir són els verbs més usats. Vinga.
En llegir el que expliquen els diaris, però, m'ha quedat viva una certa perplexitat sobre la nostra irrupció parisenca. Em pregunte com és que a París es posen tan contents quan ens entenen però a Perpinyà no? I a Madrid? S'imaginen trenta espanyols feliços de comprovar com de fàcil és entendre el català? I encara: s'imaginen l'equivalent en l'escalafó ministerial demanant començar pel català? Uff...
