i ara què, urbanita?
Coses del genocidi
El govern marroquí hauria de sortir del feudalisme informatiu
Setmana estranya la que hem viscut els qui encara creiem en el periodisme. Els activistes favorables als sahrauís del Front Polisario parlen de genocidi, des d'una gran frivolitat. Si miren la definició que ofereix el diccionari de l'IEC del terme genocidi, comprovarem que diu “exterminació d'un poble, d'un grup ètnic”. A més, condemnen l'executiu espanyol com a coresponsable de la situació. Em pregunto què tindrà a veure el govern actual amb el del 1975, amb Franco moribund i una pressió internacional que exigia la retirada immediata de les tropes colonials. Als qui estàvem a punt de passar pel servei militar, ens van treure un pes de sobre. Conec molts companys que van anar a parar a aquells enclavaments i no expliquen beneiteries dels guerrillers polisarios, aleshores aliats dels marroquins. El catàleg de crueltats donaria peu a moltes columnes i convindria explicar-les a molts dels gentils solidaris que els donen suport. Hi ha fam de notícies als mitjans i potser per aquest motiu han obert tants noticiaris amb un conflicte, on el que podrien explicar els cooperants és qui va degollar els policies marroquins. De pas, el govern marroquí hauria de sortir del feudalisme informatiu i no comportar-se de manera tan fosca: beneficiarien la informació lliure i aconseguirien una mica més de democràcia i de prestigi. Segurament, però, la transparència no els interessa. A tot això, la ministra d'Exteriors és Trinidad Jiménez, cèlebre després de tot el sarau a la comunitat de Madrid. Jiménez deu ser una prioritat per al despistat Zapatero, que va una mica menys a la deriva des de l'arribada de Rubalcaba, que té, com a mínim, sentit comú i sap explicar-se bé, a diferència de gran part dels càrrecs socialistes actuals. No cal anar gaire lluny per recordar el “paraules no, fets”, amb què els socialdemòcrates volien imposar-nos la incapacitat oratòria de Montilla, que ara afirma que no es presentarà a més eleccions ni perpetrarà nous tripartits. Felicitats a tots –i a totes, que dirien els ecosocialistes– i a continuar patint les bones intencions dels nostres cooperants i cooperantes.