La cara amable

La nau del PP espanyol ha desembarcat a Catalunya. La direcció dels populars amb el capità Mariano Rajoy al capdavant s'ha adonat que és un suport imprescindible perquè puguin ser els nous inquilins de La Moncloa i han decidit posar-hi remei. Ho fan mostrant la seva cara més amable. Vegeu sinó el mateix Rajoy a la recepció institucional de Pedralbes del dia de Sant Jordi repartint petons i converses –amb alguns fent corredisses per saludar-lo– a tort i a dret i confessant-se entusiasmat per la que és, junt amb l'11 de setembre, la diada de Catalunya. Vegeu també la secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, adreçant-se dimarts als empresaris i defensant, davant un José Montilla que, en plena precampanya per a les europees, els ha declarat «enemics de Catalunya», que els populars són tan catalans com qualsevol. Demà divendres hi haurà un nou episodi amb la visita de la portaveu al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, i dilluns un altre amb la del líder dels populars andalusos, Javier Arenas. Rajoy també està previst que, com a mínim, vingui dos cops en campanya. PP per estona, vaja.

Diuen que el 2004 Ana Botella va saber que els populars perdien les eleccions espanyoles quan va conèixer l'alta participació a Catalunya. El PP vol aprofitar ara un José Luis Rodríguez Zapatero en hores baixes i que s'ha guanyat a pols els recels de Catalunya, per pescar en aigües dels socialistes. Ho fa, seguint l'escola del president espanyol, amb bones dosis de tarannà i erigint-se en partit centrat i «amic». Però les monedes tenen dues cares i en la creu del PP hi ha el recurs contra l'Estatut presentat en un moment, la passada legislatura estatal, quan els populars consideraven que anar en contra de Catalunya, els feia guanyar vots, a la resta de l'Estat, però vots igualment. En aquesta estratègia s'emmarca també la proposició per garantir per llei l'ensenyament «del castellà i en castellà» a tot l'Estat, un veritable torpede a la immersió lingüística. El problema de l'intent d'acostament del PP a Catalunya és que està precedit d'una temporada en què s'ha utilitzat l'anticatalanisme com a estratègia. I no es pot considerar real si no estan disposats a retirar un recurs contra un text ratificat pel poble català a les urnes. Els esforços topen, a més, amb declaracions com la del candidat del PP a les eleccions europees del 7 de juny, Aleix Vidal-Quadras, que la política lingüística –el català, vaja– és «un tema menor». És el problema de tenir dues cares.