Opinió

Poesia des de Dublín

Hores color de torba / ana­ren con­ver­tint-se / en segles /

i la carícia cons­tant de la natura / endurí la teva pell

Així comença Maria-Teresa Mir la pròpia versió cata­lana del seu poema en anglès The Meeny­brad­den Bog Woman, Dona tro­bada a la torba a Meeny­brad­den, en el seu poe­mari La segona ombra,Second sha­dow –Ed. Albi. Berga, 2010–, que, tre­ba­llat a Irlanda, està apa­rei­xent a Cata­lu­nya. Maria-Teresa Mir Ros –en el lli­bre Maria Wallace– viu a Dublín de fa més de qua­ranta anys fidel sem­pre a StFdG i la Vall d'Aro, a Cata­lu­nya: en defi­ni­tiva, a la llen­gua. La dona tro­bada a la torba a Meeny­brad­den –els topònims a Irlanda són com són, sovint interes­sants– és el cadàver d'un don­ze­lla a qui des de l'edat mit­jana fins al seu des­co­bri­ment, fa pocs anys, un ple­ga­ment en una extensió de torba –el carbó pobre tan abundós a l'illa– li fou, de grat o per força, sarcòfag de segles: d'aque­lla espan­tosa soli­tud, en la qual la pell se li encar­tonà i enfosquí fins al mateix color de la torba. La veu de la poeta s'afina, sen­si­ble, en adreçar-se al trist enigma momi­fi­cat de qui fos la jove antiga. M-T. Mir en el seu lli­bre ens explica en anglès mol­tes més coses que ella sap o ende­vina –perquè fer poe­sia és ende­vi­nar– de l'illa. Però el paper és gasiu i només en queda, si en queda, per subrat­llar la fres­cor i agi­li­tat del català a què ha ver­si­o­nat cada poema. Deu ser un pri­vi­legi que només és en ella...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.