La mort de Lennon

Recordo com si fos ara un dia de desem­bre de fa trenta anys en un cam­pa­ment mili­tar d'Alme­ria. Jo hi feia de sol­dat, apro­xi­ma­da­ment de sol­dat, per enten­dre'ns, i, en uns moments de lleure, havent sopat, van dir a la tele­visió que algú havia assas­si­nat John Len­non. Com que l'ambi­ent de la sala estava car­re­gat de substància mas­cu­lina en ebu­llició (crits, cer­vesa, bro­mes de mal gust, suor), la notícia no va ser l'estre­lla de la nit, però sí que va ser­vir perquè algú es fixés en l'apa­rell de dalt del pres­tatge. Molt de temps després, vaig saber que Mark David Chap­man, el confés assassí de Len­non, ingres­sat a la presó des d'aquell dia tràgic en què, davant de l'edi­fici Dakota, va dis­pa­rar la seva arma con­tra el can­tant, havia actuat amb un cert ceri­mo­nial d'ori­gen lite­rari. Tenia, sobre la seva tau­leta de nit, un exem­plar d'El vigi­lant en el camp de sègol, la novel·la de J.D. Salin­ger que li va ser­vir de guia per come­tre el crim i de la qual fins i tot va lle­gir frag­ments en els moments més tràgics d'aque­lla jor­nada. La meva relació amb la història del jove Caul­fi­eld també es va ini­ciar durant el ser­vei mili­tar. Un amic me la va fer lle­gir i, des d'ales­ho­res, m'acom­pa­nya. És un lli­bre de capçalera que he lle­git i relle­git mol­tes vega­des i que sem­pre acabo rela­ci­o­nant amb la boge­ria de Chap­man. La pre­gunta és: ¿com pot ser que un lli­bre pro­du­eixi efec­tes tan diver­sos segons qui sigui el lec­tor? Per a mi, va ser un des­co­bri­ment iniciàtic, una enllu­er­na­dora demos­tració poètica, una mena de guia de com­por­ta­ment davant de l'uni­vers. Per a Chap­man, l'ori­gen del seu tiro­teig. Va con­si­de­rar que era el vigi­lant que s'havia d'encar­re­gar que els nois no anes­sin fins a l'estim­ball (i cai­gues­sin) per culpa de les males influències de Len­non. Una al·luci­nació. De fet, però, ara que hi penso, per a Chap­man també va ser una bíblia. En va seguir, al peu de la lle­tra, unes indi­ca­ci­ons que jo havia lle­git d'una altra manera. És el poder de la lite­ra­tura. Cada 8 de desem­bre, recordo l'ambi­ent de la caserna, en Len­non mort i en Chap­man lle­gint com un possès.