El crepuscle dels cleptòcrates
La fugida del president tunisià Zine al-Abidine Ben Ali cap a l'Aràbia Saudita després de tres setmanes de protestes ciutadanes contra el seu règim tirànic és la primera mostra d'un fenomen esperonat per la crisi econòmica global i la manca de llibertats que pateixen molts països: el crepuscle de les cleptocràcies. Cleptocràcia és el govern dels lladres, i la Tunísia de Ben Ali n'era un exemple pregon. En els 25 anys de tirania durant els quals va governar el seu país com si fos una finca particular, Ben Ali havia instituït un sistema de repressió i corrupció universals, de les quals la seva família era el principal beneficiari. El dèspota tunisià va tenir temps fins i tot d'emportar-se a l'exili el botí de la seva rapinya: una tona i mitja d'or treta de les reserves nacionals tunisianes i avaluada en més de 45 milions d'euros, que s'afegeixen a la fortuna acumulada per Ben Ali i la seva parentela en comptes bancaris estrangers i propietats immobiliàries repartides per tot Europa.
Antic policia i militar format a França i als EUA, Ben Ali devia el seu poder a la repressió, no només dels demòcrates, sinó també dels islamistes, que el convertia en un puntal dels interessos occidentals al Magrib. Aquesta connivència explica el tebi suport que la revolta tunisiana ha rebut per part de la Unió Europea i de França i Itàlia, dos dels països amb més interessos a Tunísia. La seva caiguda no només obre una transició plena d'incògnites i amb una incerta sortida democràtica, sinó que també significa un precedent per a d'altres països en situacions semblants de combinació d'autoritarisme i corrupció oficial, com ara Jordània, Algèria o Egipte, on també hi ha hagut protestes populars per la repercussió de la crisi en les classes populars, amb l'augment de preu dels productes bàsics i la pervivència de la corrupció fomentada i tolerada des del poder. La revolta tunisiana pot ser només la primera d'una sèrie de revolucions que s'estengui per tot l'Orient Mitjà i per Àfrica, on les cleptocràcies repressives són una norma més que no pas una excepció. Si és així, Ben Ali només haurà estat el primer d'una llarga llista de tirans lladres que hauran trobat la seva fi.
