Allò que Franco sabia

Com no podia ser altrament en aquests temps en què ens volen fer pensar que tot comença i acaba en l'economia, el refús que el PP i els mitjans addictes han fet de la utilització del català, el basc i el gallec en el Senat s'ha basat en un argument econòmic. Diuen que el sou dels traductors simultanis resulta massa elevat. L'Estat espanyol, el poderós Estat espanyol, no pot pagar traductors simultanis al Senat? No fotem! És per morir-se de riure. Quina ridiculesa, quina avarícia i quanta misèria! Si no volen sentir pronunciar ni una paraula en aquells idiomes en un temple reservat a la llengua castellana que ho diguin amb franquesa, però que no addueixin arguments tan grotescos. Si troben que la traducció simultània al Senat és cara, els haurem de dir que més car ens surt a nosaltres alimentar aquesta mantinguda que s'anomena Espanya i a la qual regalem generosament un 10% del nostre PIB anual. Si hem de parlar d'economia, parlem-ne. Però, en realitat, com tothom sap, en aquest assumpte l'economia és només una excusa, que té l'avantatge que ara està de moda. El fet cert és que no volen que el català, el basc i el gallec se sentin al Senat ni al Congrés. A la cambra baixa, PSOE i PP estan d'acord a impedir-ho i, per tant, no hi ha res a fer. Això quan fa trenta-dos anys de l'aprovació de la Constitució democràtica, amb la qual cosa ja es veu que la subordinació d'aquestes llengües a aquella que anomenen la lengua común no era pas un problema del franquisme, sinó que és un problema estructural –per dir-ho també amb un mot de moda– de la pell de brau. Al Senat, el PSOE obre una mica la mà, res, un petit moviment, i de seguida el PP aprofita per abocar el cubell de la demagògia espanyolista, perquè s'acosten eleccions i aquesta mena de porqueria dóna vots Espanya endins. “En un país normal això no passa”, va dir Rajoy. No deu considerar gaire normal Suïssa, el senyor Rajoy. No, en tot cas Espanya no ho és. Espanya és un invent precari que s'aguanta només a base de mala llet. Ho sabia Franco i ho saben els postfranquistes.