Encara no n'hi ha prou

Que la normalització lingüística avança és un fet i no parlem d'això del Senat que és destacable, però que no deixa de ser el reflex de la patètica incapacitat de l'Estat espanyol per reconèixer que és un estat plurilingüe. És molt més important que la llengua avanci en el camp de la quotidianitat. En els dispositius mòbils, per exemple, el català comença a ser una llengua força normalitzada. N'he tingut una bona prova ara fa uns dies arran de l'estrena d'un nou aparell. Per sorpresa meva, el que m'interessava duia el català incorporat. Ni tan sols vaig haver de fer l'esforç de demanar-ho. Normalitat, per tant. Tot al contrari del que passa encara en nombrosos productes d'alimentació i per a la llar que comprem cada dia als supermercats. Curiosament, la majoria de les empreses continuen fent servir només el castellà o, fins i tot, el portuguès, la qual cosa diríem que seria ofensiva en molts altres països. Una bona manera de canviar les coses seria aplicar-los la llei del mercat. Si veiessin que els cauen les vendes, em fa l'efecte que no tindrien cap dubte a incloure-hi la llengua del país.