Suspens al PP

Deia en l'arti­cle de la set­mana pas­sada que el PP estava ense­nyant la cara ama­ble per acos­tar-se a Cata­lu­nya. Ni quinze dies! L'estratègia ha durat de Sant Jordi a pri­mers de maig, quan els popu­lars s'han tret la màscara i han tor­nat a recu­pe­rar el dis­curs anti­ca­talà, ara amb la mirada posada en la llei d'edu­cació, la famosa LEC. A dues set­ma­nes que comenci la cam­pa­nya per a les elec­ci­ons euro­pees del 7 de juny, el can­di­dat dels con­ser­va­dors, Jaime Mayor Oreja, s'agafa a un tema tan euro­peu com la LEC i el model lingüístic català per con­cloure que pro­vo­carà la «immersió en la ignorància» de milers de joves. I un altre cop, tot s'hi val!

En la pel·lícula Atra­pado en el tiempo, l'actor Bill Mur­ray es veu con­dem­nat a reviure, una vegada i una altra, el mateix dia. I sem­bla que als cata­lans ens passa més o menys el mateix. Les parau­les de l'azna­rista Mayor Oreja recor­den les grans afir­ma­ci­ons científiques dels líders del PP durant el procés esta­tu­tari. Entre elles, per­les com ara que ETA era «el tutor» de la reforma de la carta cata­lana –Ángel Ace­bes dixit– i que el text obria la porta a la poligàmia –amb segell de la popu­lar FAES–. L'expre­si­dent José María Aznar n'hi ha afe­git una més, quan ha apun­tat que les refor­mes esta­tutàries han con­tribuït a l'actual crisi a l'Estat.

La pico­na­dora pre­e­lec­to­ral del PP s'ha posat en marxa. I no esca­ti­men recur­sos. Si en el procés esta­tu­tari van encar­re­gar una cam­pa­nya publi­citària per dema­nar un referèndum espa­nyol sobre l'Esta­tut català, ara els popu­lars s'han des­pen­jat amb un anunci deplo­ra­ble en què, per rebut­jar la LEC, uti­lit­zen la imatge d'uns nens emma­ni­llats sota el lema Sus­pens en qua­li­tat, sus­pens en lli­ber­tat. El PP, que el 2006 va denun­ciar un espot tele­vi­siu de la Pla­ta­forma Pro­Se­lec­ci­ons Cata­la­nes perquè hi apa­rei­xien uns infants i tenia fina­li­tats polítiques, ara fa exac­ta­ment el mateix i ho ves­teix de «reflexió». El més greu és que l'espot el signa el PP a Cata­lu­nya, que, un cop més, abona com a pròpies les tesis de l'ala més dura dels popu­lars i deixa enrere el gir que sem­blava haver ini­ciat cap a un major com­promís de la direcció esta­tal amb el país. Un miratge. El PP pot estar en con­tra de la nor­ma­tiva, res a dir, però no és accep­ta­ble que diguin que «arra­cona i menys­prea el cas­tellà» quan els indi­ca­dors –entre ells, els exàmens de com­petències bàsiques d'Edu­cació– apun­ten que els nens sur­ten de l'escola obli­gatòria sabent tant o més cas­tellà que català. El que es mereix un sus­pens és fer elec­to­ra­lisme a costa de Cata­lu­nya.