Periodisme seriós?

En El Matí d'en Manel Fuen­tes van fer una llarga entre­vista al cor­res­pon­sal del Finan­cial Times a Madrid, les mani­fes­ta­ci­ons del qual em van sor­pren­dre molt. L'entre­vista estava moti­vada pels arti­cles que ha dedi­cat a Cata­lu­nya, basant-se en fonts del cen­tre d'Espa­nya, i on sem­bla que Cata­lu­nya sigui res­pon­sa­ble de la seva mala situ­ació econòmica i del moment nega­tiu que està patint Espa­nya. Aquesta és la inter­pre­tació que he fet, perquè el seu dis­curs no era pre­ci­sa­ment diàfan.

El que m'ha pre­o­cu­pat més és quan, sintètica­ment, ha vin­gut a dir que per a ell, peri­o­dista, el que és més impor­tant són els fets, els efec­tes, no les cau­ses que els ori­gi­nen, afir­mant que el peri­o­dista no fa història sinó que es limita a expo­sar els fets que tenen lloc. La seva expo­sició no era gens clara i adop­tava un to defen­siu, com agreu­jat.

L'entre­vista va tenir lloc durant la tertúlia, i els ter­tu­li­ans s'han mos­trat dis­gus­tats per les seves parau­les, fins a l'extrem que Manuel Milián Mes­tre, que havia estat del PP, ha afir­mat que estava tan molest i que no havia estat mai inde­pen­den­tista, però aques­tes mani­fes­ta­ci­ons el feien com­pren­dre l'inde­pen­den­tisme català.

Com a antic pro­fes­sor uni­ver­si­tari de la car­rera de peri­o­disme, vol­dria expres­sar la meva cons­ter­nació per les mani­fes­ta­ci­ons del cor­res­pon­sal del diari britànic, car posen en qüestió la meva antiga admi­ració per aquest diari, un dels ora­cles de l'eco­no­mia inter­na­ci­o­nal, evi­dent­ment de signe capi­ta­lista, però com a diari de qua­li­tat que pretén ser, les seves posi­ci­ons cal que siguin pre­si­di­des per la idea bàsica de l'ús de la veri­tat i la trans­parència en la infor­mació difosa. Em per­meto fer uns comen­ta­ris per tal de cla­ri­fi­car la meva posició:

1) Un corol·lari del bon peri­o­disme és el fet que les infor­ma­ci­ons cal que es fona­men­tin en l'anàlisi de les cau­ses con­cre­tes que expli­quen que un deter­mi­nat fet s'hagi desen­vo­lu­pat d'una certa manera. Segons aquest senyor, aquest no és el cas, i ha fet una curi­osa dis­tinció, en un diari de qua­li­tat com el seu, que pretén ser una referència infor­ma­tiva, entre l'edi­to­rial del diari i l'opinió del peri­o­dista, com si aquesta segona no hagués de tenir una cor­re­lació directa amb la pri­mera.

2) Una regla d'or del peri­o­disme, el de qua­li­tat, és el diàleg per­ma­nent que es crea amb els seus lec­tors, que es reflec­teix en l'anàlisi molt acu­rada que fa del seu con­tin­gut, la qual cosa implica un clar res­pecte entre les dues parts. Ell, en canvi, sor­pre­nent­ment, afir­mava que per a ell el que compta són prin­ci­pal­ment els inver­sors…

3) No ha expli­ci­tat qui­nes eren les fonts en les quals s'ins­pi­rava i la con­fiança ètica que aques­tes li merei­xien, amb inde­pendència del per­ju­dici que poden cau­sar, en aquest cas a Cata­lu­nya, les infor­ma­ci­ons pro­ce­dents d'una font mali­ci­o­sa­ment inten­ci­o­nada.

4) Per als que esti­mem el paper de la premsa de referència i el rol soci­a­lit­za­dor, infor­ma­tiu i edu­ca­tiu que exer­ceix, aquesta acti­tud del peri­o­dista, m'ha omplert d'inqui­e­tud, com a admi­ra­dor que sóc de cer­tes ins­ti­tu­ci­ons britàniques com la premsa de qua­li­tat. Em pre­gunto, ¿on és l'ètica del peri­o­disme en el trac­ta­ment actual de les cau­ses de la greu crisi econòmica que patim, que té uns res­pon­sa­bles, fona­men­tal­ment els espe­cu­la­dors i la manca de regu­lació del mer­cat, ele­ment con­si­de­rat indis­pen­sa­ble en un sis­tema capi­ta­lista seriós?

Con­clusió: ens hem de sen­tir molt inqui­ets…