Ajudem el conseller Mascarell

Conseller, m'imagino que és època d'il·lusió, d'esperança, de reestrena a la conselleria de Cultura, moments en què tot sembla possible, malgrat la conjuntura. Es deu dir, el possibilisme encara no, deixa'm pensar com ho podem fer, però ha de ser viable… L'entenc, però sé que haurà de fer retallades d'aquelles que saben greu explicar i dur a terme, potser d'altres ja les té pensades i li semblen necessàries, si més no m'avanço i humilment li exposo algunes consideracions per la seva tasca, una feina cabdal i d'alta responsabilitat, perquè un país sense cultura és un país sense futur.

Fa una bona temporada que professionalment treballo en el camp que vostè ha de liderar. Tothom, com en tots els àmbits, li dirà que no retalli, que de cap manera, que sense diners no es pot fer res. És una veritat a mitges, ja que la fe potser no mou muntanyes però ajuda i molt. Conseller, hem de posar fi al poltronisme, al ja ho farem, al vol de gallina, hem de canviar les mirades curtes per l'estratègia, les capelletes per la col·laboració, els privilegis i els drets adquirits per la igualtat d'oportunitats real. Si no, no ens en sortirem o ens quedarem, com sol passar, a mig camí.

Caldria posar fi al repartiment d'almoines i traçar idees potents en l'àmbit local i amb perspectiva internacional, potenciar la cultura global des de les nostres arrels, exigir resultats als gestors i posar fi a les mentides de pa sucat amb oli avalades per l'administració. Li n'explicaré una que conec al detall: les xifres de visitants dels museus. ¿Sap com funciona, oi? La Generalitat envia una carta a tots els equipaments que diu: “Com cada any, enviem el qüestionari per a l'elaboració de les estadístiques anuals dels indicadors d'ús i de serveis dels museus de Catalunya”. I, alegrement, cada “responsable” de cada museu posa la xifra, certa o no, de visitants que rep al seu espai cultural. Posteriorment, aquesta xifra es dóna per bona a ulls clucs i tal dia farà un any. És com aquells dictats d'autocorreció que fèiem a l'escola, en què fins i tot els més sapastres en ortografia treien vuits, nous o deus. ¿No podríem ser seriosos, conseller? ¿Algú podria verificar les dades?

La seva no serà una feina fàcil però no tingui por. Retalli on hi hagi opacitat, faciliti les coses i elimini la burocràcia als que volen tirar endavant projectes valents i sòlids en les indústries culturals, verifiqui cada subvenció al detall i no prometi allò que no pugui complir. De debò, intentarem ajudar-lo a vostè i a la resta de consellers, i és que ens fa falta el seu encert i la seva lucidesa per tenir un país més culte, més pròsper i més lliure. Necessitem una mirada transversal, exigent i decidida.