ca montes
La ‘cremà'
Ja caldria que higienitzaren València, ciutat segrestada per la Rita excèntrica
Aquesta nit la meua falla, la Falla la Barraca de Bétera i centenars de falles més cremaran en l'exorcisme anual que saluda la vinguda de la primavera. La tradició diu que s'hi cremen les males coses, prèviament ridiculitzades en els ninots. Enguany algunes de les falles grosses, Na Jordana en seria el millor exemple, han respost com cal al desastre que patim els valencians i han creat monuments que el lector faria bé de visitar abans que desapareguen. Ho han fet també algunes de més humils com ara la veterana Arracapins, on un Camps monstruós es dedica a destrossar el país sobre un vaixell pirata. Ho han fet falles innovadores com ara Lepant i Corona. Totes, però, aniran al foc aquesta nit.
Aniran a un foc que és necessari i imperatiu. Durant molts anys la meua falla la fèiem a mà. No teníem diners per a pagar un artista i una bona colla d'amics gastàvem els caps de setmana d'hivern en un taller que ens deixaven, dirigits per l'Andreu, vinga fer ninots, parots i estructures, vinga encolar, pintar i decorar. I quan algú li preguntava a l'Andreu com és que treballàvem tant per després botar-li foc, ell responia sempre amb paciència que cremar un any la falla era l'única garantia que tindríem lloc per a la falla de l'any següent. Era una explicació pràctica i sensata. Encara que poc coherent amb la història.
La veritat és que històricament la crema de les falles es justifica a l'inrevés. Era per fer neteja. Quan s'acostava la primavera els fusters de la ciutat treien tot el que havien acumulat durant l'hivern i que els sobrava i ho cremaven al mig del carrer. Algú va tenir la idea de burlar-se d'algun veí i els ninots van començar a aparèixer. El foc higienitzava, en definitiva, la ciutat.
I bona falta faria que les industrials falles d'avui ho tornaren a fer, perquè fa segles que València no estava tan bruta. Ja caldria que higienitzaren aquesta ciutat segrestada per la Rita excèntrica, aquesta València on és possible la censura, aquesta capital on la paraula corrupció es diu cada dia. Vinga, tot al foc.
