Llistes sense ideologia

Els par­tits es tro­ben absorts con­fe­gint les can­di­da­tu­res que hau­ran de concórrer a les pro­pe­res elec­ci­ons locals. La majo­ria de les for­ma­ci­ons posen els seus esforços a fer llis­tes trans­ver­sals on con­vis­quin per­so­nes de dife­rent pen­sa­ment, edat, sexe i esta­tus social. Es tracta d'arri­bar a través dels can­di­dats a un nom­bre d'elec­tors com més gran millor. Els mili­tants més extre­mis­tes, més iden­ti­fi­cats amb l'ide­ari del par­tit són ama­gats cap a les dar­re­res posi­ci­ons de la llista o sen­zi­lla­ment són dei­xats de banda perquè no puguin res­tar suport elec­to­ral. Hi ha per­so­nat­ges que són tan ambi­va­lents que diver­sos par­tits, abso­lu­ta­ment con­tra­pun­tats, els han tru­cat a la porta per invi­tar-los a incor­po­rar-se a la seva oferta elec­to­ral

Fa uns anys era impen­sa­ble que la llista que apa­rei­xia sota unes sigles polítiques pogués pre­sen­tar ele­ments dis­cre­pants de la ide­o­lo­gia del par­tit o la coa­lició. Ales­ho­res era un senyal de coherència i hono­ra­bi­li­tat que tots els can­di­dats fos­sin fidels segui­dors dels postu­lats de la for­mació. Aquesta tendència a la diver­si­fi­cació ideològica es fa per apa­ren­tar davant dels elec­tors menys dog­ma­tisme, més fle­xi­bi­li­tat, hege­mo­nia en summa. Els par­tits par­len –tots– de cohesió, pro­xi­mi­tat, par­ti­ci­pació i esgri­mei­xen pro­gra­mes gai­rebé cal­cats. No sabem si per aquest mime­tisme o per altres cau­ses el cos elec­to­ral cada cop se sent menys moti­vat a dipo­si­tar el vot.