La filosofia i el vot
A la bústia, m'he trobat un full desplegable que m'envia l'alcalde de Barcelona per fer-me saber què ha fet el municipi en el barri on visc. D'aquest full, una cosa crida l'atenció: la vocació filosòfica de Jordi Hereu. Una filosofia que es resumeix en la primera oració del seu escrit de presentació, que fa així: “Igual que un organisme viu està format per cèl·lules, la ciutat està formada per barris, barris que amb el seu progrés, amb les seves lluites, amb la millora de les condicions de la vida de la gent gran que hi viu, contribueixen a millorar el conjunt de l'organisme del qual formen part”.
No en tinc cap dubte: Jordi Hereu pertany a aquell corrent filosòfic que coneixem amb el nom d'organicisme social. Un corrent –el seu apogeu es va donar a mitjans del segle XIX de la mà del britànic Herbert Spencer– que es fonamenta en l'anomenada analogia orgànica que compara l'estructura i funcionament de la societat amb la dels organismes biològics. Quan Jordi Hereu equipara els barris de la ciutat a les cèl·lules d'un organisme, es postula com a l'últim organicista d'Occident. El més curiós de tot plegat és que mentre el britànic predicava la llibertat i la concepció científica del món, el català busca millorar el seu cartell electoral. En tot cas, queda clar que la filosofia serveix per a alguna cosa: aconseguir vots.
