El mar és el camí

Bus­cant parau­les i expres­si­ons mari­ne­res vaig a parar a la pàgina web El Mar és el Camí, sub­ti­tu­lada Espai de Cul­tura Marítima. El seu cre­a­dor és Joan Sol, de Premià de Mar, peri­o­dista de pro­fessió i mari­ner per vocació. Enso­pego amb una entrada de l'any 2008 que explica que l'asso­ci­ació La Mar d'Amics de Palamós ha publi­cat el lli­bre Parau­les de mar, que recull més de 1.500 ter­mes de nave­gació tra­di­ci­o­nal, en català, amb la defi­nició i equi­valències. Com que tant el mar com la ter­mi­no­lo­gia m'interes­sen, m'hi enganxo i lle­geixo les refle­xi­ons de Joan Sol: “El llen­guatge posa ordre a bord dels vai­xells. Cada peça, cada cap, cada part del vai­xell, cada mani­o­bra té el seu nom, per evi­tar con­fu­si­ons que, en segons qui­nes cir­cumstàncies, podrien posar en perill l'embar­cació”. El blo­caire va més enllà i afe­geix: “Però el llen­guatge no només posa nom a les coses, sinó que és la mani­fes­tació d'una cul­tura. La cul­tura de qual­se­vol poble, comu­ni­tat o col·lec­tiu es mani­festa a través de les seves expres­si­ons lingüísti­ques específiques, que esde­ve­nen un dels símbols de la seva iden­ti­tat i de la seva manera de ser”. El seu escrit té diver­sos comen­ta­ris. El que em crida l'atenció el signa Had­dock i diu: “Me ale­gra com­pro­bar como el resul­tado del entu­si­asmo, del tra­bajo y el cariño de algu­nas per­so­nas por su len­gua, como una de las expre­si­o­nes de una cul­tura, se mani­fi­esta también en la reco­gida y cata­lo­gación de térmi­nos mari­ne­ros y en la publi­cación de los libros que nos comen­tas”. I con­ti­nua: “Des­a­for­tu­na­da­mente en Gali­cia (pese a tener muchísimos kilómetros de costa y abun­dante relación con el mar) queda mucho camino por recor­rer y abun­dante tra­bajo simi­lar por hacer en unos tiem­pos en que, para algu­nas per­so­nas, es un estorbo la exis­ten­cia de un idi­oma pro­pio”. Had­dock cita l'escrip­tor Daniel Cas­te­lao: “Algúns homes –gale­gos tamén– andan a fala­ren d'un idi­oma uni­ver­sal único para toda a nosa espe­cie [...]. Mais eu dígolles que a vari­e­dade de idi­o­mas, co a súa vari­e­dade de cul­tu­ras, é o siño dis­tin­tivo da nosa espe­cie, o que nos fai supe­ri­o­res aos ani­maes”. A par­tir d'aquí, el català i el gallec s'embran­quen en un edu­cadíssim inter­canvi d'opi­ni­ons i d'idees. I jo penso: o sigui que és pos­si­ble! El diàleg civi­lit­zat entre per­so­nes en aquest estat exis­teix! Deu, ser, com diu Joan Sol, que El Mar és el Camí.