Tastar la pròpia purga

Per una vegada –i que serveixi de precedent– els papers s'han invertit. El Barça anirà a Wembley i, com expressava ahir amb encert un professional d'aquesta casa, Mourinho hauria d'anar al psicòleg. Escortat per la majoria dels seus jugadors, als quals ha encomanat la síndrome rabiüda. Durant anys, pretesos analistes i columnistes de la quinta han qualificat el comportament del catalanisme de “victimista”. Ací no hi havia víctimes de la gran pressió de l'Estat, de la delinqüència fiscal o de la llengua “que nos une”. Ací hi havia “victimistes”. Lloat sigui Déu. I ara resulta que són ells els que se'n fan. I Mourinho proclama, abans d'anar-se'n sense tancar la porta, que el Madrid ha perdut per culpa dels àrbitres i de Fumanxú. I els seus jugadors bramaven, després de la derrota al Camp Nou, que “tot el món ho havia vist”. “Tot el món” escrivia ahir que havien guanyat, “simplement, els millors”. Que Xavi, Messi i Iniesta són la Santíssima Trinitat. Que el Barça hi posa el joc, i el Madrid, la traca. Sí, senyor, al psicòleg!