Articles

La col·leccionista

Trobar l'amor

La meva amiga R. es va separar fa quatre anys. Si la tingués aquí al meu costat, mirant pel damunt de la meva espatlla la pantalla de l'ordinador, estic segura que em rectificaria. “No em vaig separar, en P. es va separar de mi”. Sempre ho especifica, i no és que li falti raó, perquè el seu ex es va llevar un dia reclamant “uns dies en solitud per superar una crisi personal” i ja no l'hem vist més. Els amics i coneguts, mai més, ella, la R., un parell de vegades i en presència d'advocats. “És com si s'hagués mort”, diu la R., per això sovint s'hi refereix com “en P., que al cel sigui”. En això també trobo que no li falta raó: el seu marit, el P. que ella estimava i que es pensava que coneixia bé, ha desaparegut. Hi ha algú, en algun lloc, que es passeja amb el seu cos i fa servir el seu nom, però no és el P. de la R. És el P. d'una tal M., la causant d'aquella crisi personal que s'havia de resoldre en uns quants dies de solitud.

En fi, el cas és que la meva amiga R. viu sola. I no li agrada. És una dona vital i comunicativa i, tot i que té molts amics, no acaba de ser feliç perquè quan arriba a casa, als vespres, sap que tot estarà exactament igual que quan n'ha sortit al matí. Ni una revista fora de lloc, ni un got brut a l'aigüera. I, sobretot, odia sopar sola, asseguda al sofà amb una safata a la falda, tenint com a única companyia les veus de la tele. Ella voldria explicar a algú com li ha anat el dia, i fer la mateixa pregunta al seu interlocutor, i comentar les notícies del TN, o recomanar la novel·la que ha acabat avui mateix.

Per això ha decidit ampliar el seu cercle de coneixences –que ja és prou gran– i s'ha apuntat a una pàgina web de singles que es troben per sopar i organitzen activitats lúdiques i culturals. Ja fa un any que hi va, però no troba ningú que li agradi. És a dir, que li agradi prou, que li faci tilín, que diu ella, recordant una expressió que feien servir les nostres mares. I jo no puc deixar de pensar com pot ser que ara, que les persones ens relacionem tant i tan ràpidament, que ens desplacem, telefonem, enviem correus i sms, tenim Facebook i Twitter, que entrem i sortim... ens costi tant de trobar l'amor... i en canvi abans, els nostres avis, en una comunitat de pocs centenars de persones, s'enamoressin i, encara més gros, sovint trobessin l'amor veritable que els durava tota una vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.