Els artistes no es jubilen
El perruquer figuerenc Josep Bosch ha arribat a l'edat de jubilació; qui el coneix sap que és difícil imaginar-lo en clau de pensionista clàssic: seure en un banc del parc o al sofà davant de la tele, visitar obres urbanes... De moment fa coincidir l'efemèride –fer 65 anys– amb el canvi del llegendari establiment que va obrir fa 40 anys en un pis de la Pujada del Castell per un altre de més gran, proper, elegant i planta baixa. I, de passada, traspassar-ne la direcció a la seva muller, Maite. Però, en motiu de tot plegat, pensava jo en el vessant artístic del nostre veí: Josep, a més d'haver practicat amb reiterat èxit l'escultura capil·lar, ha organitzat i representat performances en teatres, hotels i discoteques; ha exposat la seva plàstica –de confessada influència daliniana– a Figueres i a Perpinyà; ha fet de la icona Marilyn –Monroe, és clar– motiu reiterat en la decoració d'elements mobles i dels interiors d'immobles, una cosa així com el rei Lluís de Baviera va fer amb el cigne a Neuschwanstein. Etcètera. Tot això fora de Figueres és poc conegut, perquè, quan es traspassa la línia mediàtica que, diguem, separa l'artesà de l'artista? O, per l'altre extrem, perquè molts dels que en els mèdia són tinguts per artistes en realitat no han pas ofert una “interpretació nova, original de la realitat”? Què o qui destria? En fi: ens plau de pensar que tindrem un perruquer jubilat i un capficat en afers artístics més actiu.
