Nacionalisme «neocon» a Espanya

L'arrencada de les eleccions europees ens ha donat dues mostres de la vitalitat del pensament neoconservador a Espanya: la reacció d'una part dels mitjans de comunicació davant l'anul·lació de la il·legalització de la llista electoral liderada per Alfonso Sastre, i el debat entre López Aguilar i Mayor Oreja. El govern central va demanar que Iniciativa Internacionalista no pogués concórrer a les eleccions. La sala 61 del Tribunal Suprem la va il·legalitzar, però el Tribunal Constitucional va decidir –per unanimitat– anul·lar la prohibició. L'argumentació és molt clara: les possibles connexions entre Batasuna i Iniciativa Internacionalista no permeten afirmar que la segona sigui una mera extensió instrumental de la primera. Les reaccions irades no s'han fet esperar. Els mateixos que troben normals les maniobres per polititzar i manipular el Tribunal Constitucional per tal d'aconseguir una sentència desfavorable al nou Estatut de Catalunya ara el ridiculitzen.

Pel que fa al debat, totes les cròniques coincideixen que Mayor Oreja va «aclaparar» López Aguilar. Va aprofitar la seva experiència com a eurodiputat per portar la iniciativa en els temes referits a la política europea? I, ara! Tot el que li calia era portar el debat als temes domèstics i fer el discurs en què el nacionalisme neoconservador espanyol es troba més còmode. Una mica de catastrofisme econòmic, al·legat contra l'avortament i, sobretot, discurs identitari. N'hi ha prou de deixar caure la barbaritat que «avui estudiar en espanyol és un dret que està amenaçat en alguna comunitat on vostès governen» per provocar la paràlisi retòrica de l'adversari.

En el món globalitzat d'avui els sentiments de pertinença comunitària són tan o més importants que fa 100 anys. I un dels sentiments de pertinença comunitària més potents és el de la identificació nacional. Avui a l'Estat espanyol, el nacionalisme fort i agressiu és l'espanyol. Si alguna vegada ho ha intentat, l'esquerra espanyola no ha aconseguit definir un nacionalisme espanyol obert a la diversitat lingüística i cultural. En absolut.

L'oportunitat eren els 30 anys de democràcia, però Espanya s'ha tancat. Agradi o no, l'imaginari bàsic del nacionalisme espanyol hegemònic està pensat amb mentalitat castellana neoconservadora. Falangisme neocon amb vernís liberal. Molesta la idea de la capitalitat econòmica de Barcelona; irrita el projecte d'autogovern català i exaspera infinitament la normalització de la llengua catalana. És el que hi ha.