LA COLUMNA
L'espantall de l'Iran
L'Iran interpreta el paper de l'espantall en els afers internacionals
Tot i que encara no hi ha proves concloents que l'Iran persegueixi enèrgicament l'adquisició d'armament nuclear, sí que es pot dir que una de les ambicions del règim teocràtic de Teheran és esdevenir la potència dominant al Golf Pèrsic. La recent polèmica sobre la implicació iraniana en una conxorxa per assassinar l'ambaixador de l'Aràbia Saudita als EUA (i també bombardejar les ambaixades saudita i israeliana a Washington) és una prova que l'Iran es troba en el punt de mira dels seus adversaris, notablement els EUA, Israel i els seus aliats.
El presumpte complot contra l'ambaixador saudita, categòricament negat per les autoritats iranianes, que l'han qualificat de “pallassada” i “fabricació propagandística”, és prou inversemblant i indica fins a quin punt el règim iranià fa el paper de l'espantall en els afers internacionals. És cert que les operacions com ara els assassinats selectius d'oponents no són una pràctica desconeguda per a Teheran, però cal demanar-se per què els iranians haurien de gastar 1,5 milions de dòlars a contractar els serveis d'un càrtel de narcotraficants mexicans només per eliminar un diplomàtic d'un país rival.
El veritable rerefons del problema és la rivalitat entre l'Iran i Aràbia Saudita, que són els principals competidors per l'hegemonia al golf Pèrsic. Després de la caiguda de Mubarak a Egipte, els saudites són el principal obstacle a les ambicions iranianes, per motius com ara la seva decidida acció per anorrear les revoltes als països del Golf, com ara a Bahrain.
Més enllà d'això i fins i tot del programa nuclear iranià, l'enfrontament de l'Iran amb Aràbia Saudita és un dels conflictes anunciats del segle XXI. Només un possible (i no gaire probable) canvi de govern i de política a qualsevol dels dos països pot fer que aquesta predicció a llarg termini s'ajorni o no es compleixi mai.
