Bons i dolents
Del Rivero ha fet una gran fortuna jugant amb empreses com si fossin cromos
Normalment, quan hi ha baralles dintre d'una empresa, totes les parts tenen una mica de raó. Però en la lluita pel poder a Repsol, la societat petroliera, hi ha bons i dolents, com a les pel·lícules de l'oest d'abans. I els bons són els nostres, és clar: Antoni Brufau, el president, és de Mollerussa i ocupa el càrrec, nomenat per la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, que té una participació del 13% en el capital de Repsol. Luis del Rivero, empresari murcià fundador de Sacyr Vallehermoso –una empresa madrilenya de la construcció–, és el dolent: vinculat a Alianza Popular, primer, i gran defensor del govern de Rodríguez Zapatero, després, serà probablement el primer partidari del govern del PP, presidit per Mariano Rajoy, si guanya les eleccions el 20-N. Del Rivero ha fet una gran fortuna del no res en els darrers vint anys, arriscant molt, endeutant-se fins a les orelles i jugant amb les empreses com si fossin cromos. Afegim-hi que va ser directiu del Real Madrid, un equip que té una llotja de convidats on s'han fet grans operacions financeres, fonamentals per a l'economia espanyola. El 2005 va intentar prendre el control del BBVA, presidit per Francisco González –un home de José María Aznar– en una operació que tenia el vistiplau de Rodríguez Zapatero, tot i que Zapatero va negar que el govern hi tingués res a veure.
Sacyr té un 20% de Repsol, que va comprar amb un crèdit de 4.900 milions d'euros, concedit per un grup de bancs encapçalat pel Santander, que és el que ha donat sempre més suport a l'empresari murcià. Les accions de Repsol estan en garantia del crèdit, però no el cobreixen del tot, ja que el preu ha baixat, des que les van comprar. Luis del Rivero es va posar d'acord amb Pemex –la petroliera de l'estat de Mèxic– perquè prengués una participació a Repsol, que sumada a la seva els donaria el control. Un cop aconseguit, la seva estratègia seria augmentar el nivell de dividends a pagar als accionistes de Repsol i vendre actius, entre els quals hi podria haver la participació de Gas Natural. Amb els majors dividends i la venda de participades, Luis del Rivero trobaria els diners per rebaixar el deute bancari, que venç abans de final d'any. Els mexicans, a més de manar en una de les empreses de la primera divisió del petroli, podrien conèixer la tecnologia de Repsol per a perforacions de jaciments en aigües de gran profunditat, que li serien molt útils per als jaciments que explota en les aigües del golf de Mèxic.
La Caixa, Gas Natural i Brufau no estaven gens d'acord amb el seu soci Sacyr per raons òbvies. Demetrio Carceller, president de la cervesera Damm i Juan Abelló, net d'un empresari de Reus, aliats fins ara de Del Rivero a Sacyr, no li han fet costat, mentre que el govern de Rodríguez Zapatero estava dividit entre si donar suport als uns o als altres. La batalla política va augmentar amb la presència de Felipe González en el consell de Gas Natural, un càrrec que ocupa pel seu alt nivell de coneixements tècnics en el terreny d'aquesta font energètica, com és natural.
