Global Eco Forum

Rio, Tòquio, Rio + 20… i avui és Barcelona. La capital catalana ha estat seu del Global Eco Forum, un escenari lloable d'experts que relacionant coneixement, empresa i gestió administrativa responsable han teoritzat i treballat sobre cap a on cal enfocar la gestió del medi ambient en el sentit més complet i transversal del terme. La crisi financera ha eclipsat el debat sobre el canvi climàtic, però aquest no s'atura, com tampoc el rellotge que es dirigeix, el 2012, cap a la gran cimera de Rio+20, en què caldrà revisar protocols, i prendre mesures urgents i importants si volem salvar les relacions de tots els països del planeta. Relacions socioeconòmiques de gestió de recursos, que en definitiva són l'espinada de la justícia social que tant reclamem a titulars quan parlem de la primavera àrab, del sud del continent americà, o de la Banya d'Àfrica. I encara més després de l'obertura a la democràcia de tants països dels anomenats del sud.

L'economia verda és l'única responsable. La green economy sobre la qual s'ha teoritzat tantíssim els darrers anys, l'administració de la sostenibilitat, tornar a l'agricultura i el consum amb filosofia de km 0 és el que diuen ambientalistes, polítics amb consciència transformadora, empresaris responsables, activistes per la sobirania alimentària, i grans estadistes que ha de ser la base de polítiques futures. I no és cosa de quatre ONG. A Barcelona hem escoltat gent tan heterogènia com l'empresari Ferran Rodés, el catedràtic de físiques Josep Enric Llebot, l'exeurodiputada verda Mònica Frassoni, els economistes Helen Connor i Michael Narberhaus, el químic ambiental Michael Schoullos, el mateix conseller Lluís Recoder o l'activista Paul Efmorfidis.