Geoenginyeria

Geoenginyeria és un terme que sentirem cada cop més, a mesura que l'escalfament global es vagi fent més manifest. En essència consisteix en totes aquelles activitats l'objectiu de les quals és influir d'una forma o una altra sobre el clima planetari, per tal d'empènyer-lo en una certa direcció. No hi ha d'haver cap dubte que n'acabarem veient diferents manifestacions perquè, de forma perversa, a l'inrevés que en la lluita contra l'escalfament, en què caldria que participessin la majoria dels països del món per tal de poder ser efectius, a la geoenginyeria s'hi pot llançar cada país separadament si així ho vol i, endemés, alguna de les accions proposades són tecnològicament senzilles i de relatiu baix cost.

Per exemple, s'ha proposat d'emular un efecte ben conegut de la natura, com és el refredament que les erupcions volcàniques introdueixen en el clima global, a base d'introduir àcid sulfúric a l'atmosfera. Així, l'home, per refredar el planeta, hauria d'injectar àcid sulfúric directament a l'atmosfera, mitjançant globus o avions especials. Per posar un exemple, quan la pujada del nivell del mar comenci a amenaçar de debò un país tan pla i tan poblat com Bangla Desh, qui, des dels països occidentals, responsables de la major part de l'escalfament, li podrà demanar que no llanci sulfúric a l'atmosfera, si així endarrereix la invasió de les aigües? Qui li ho impedirà si, a pesar de les crides en contra, decideix tirar-ho endavant?

En aquest camp, els disbarats no tenen ni límit ni aturador. Un exemple: una de les més irreversibles manifestacions de l'escalfament global serà l'acceleració del desgel de les glaceres de Grenlàndia i de l'Antàrtida, no tant per l'increment de la temperatura, com per l'increment de la velocitat amb què les glaceres es mouen cap al mar, un cop una quantitat suficient d'aigua de desgel comença a circular per sota seu. Aquesta aigua té un efecte lubricant a la part inferior de la glacera, que fa que es moguin més de pressa. Doncs bé, una de les propostes és mantenir les glaceres a lloc recongelant in-situ, a sota les glaceres, aquesta aigua fosa amb nitrogen líquid!

Endemés, qualsevol forma de geoenginyeria, evidentment, no ocorrerà de franc. Les propostes que no són directament un malson, com podria ser la proposta d'extreure CO2 directament de l'atmosfera amb el que s'anomena “arbres artificials” i que són en realitat multitud de petites plantes d'extracció de CO2, per començar, no passen el test del sentit comú: si no s'estan posant en pràctica mètodes d'extracció de CO2 a la sortida de les centrals tèrmiques, la qual cosa constituiria el famós i esmunyedís “carbó net”, quan és té tot el CO2 en un sol punt, canalitzat i concentrat, i per tant de tractament molt més senzill i econòmic, com es pot pensar a extreure'l de l'aire, quan es troba en concentracions molt inferiors i escampat per tot el planeta? Quant costaran aquests “arbres artificials”? Qui els posarà i amb quins diners? Com se'ls donarà energia i se'ls farà el manteniment? Com s'enretirarà i es farà el tractament del CO2 extret?

Un cop hem arribat fins aquí, val la pena fer una pausa i prendre una certa perspectiva: Com a societat no volem canviar al nostra forma de generació d'energia a les renovables, que són per sempre, no tenen residus, estan disponibles ara mateix, tenen costos coneguts i competitius amb els combustibles fòssils i no inclouen els costos per al planeta de les emissions de CO2. Preferim continuar com fins ara, caminant cap a una catàstrofe certa, per mor de no voler canviar res. Per contra, però, a la fi ens encomanarem als braços d'un esguerro tècnic de dimensions autènticament planetàries com a darrera i única forma de salvació. Si això fos el guió d'una pel·lícula de ciència-ficció, el rebutjaríem per indigerible.