Mal dades

Llegeixo al Facebook d'una amiga: Recordes quan professors, periodistes, policies, conductors d'ambulància, bombers… van enfonsar el mercat de valors, van espoliar els bancs…? No? Jo tampoc.

Són constants laments d'una part de la societat, cada cop més nombrosa, emprenyada per com van les coses. Sent gremialista (avui no me'n puc estar) em preocupa el futur de la meva professió. I no parlo només de les empreses que plantegen expedients de regulació d'ocupació com el diari que llegiu ara; institucions que fulminen sense justificació mitjans públics locals d'èxit i necessaris per a la informació de proximitat; l'empresa pública que em dóna feina i que es planteja retallades que posen en qüestió una eina de cohesió, normalització i dinamitzadora de la indústria audiovisual pròpia, si no es deixa en mans de professionals l'ajustament necessari; o fins i tot empreses aparador, que si grates una mica descobreixes que mantenen amb sous menys que mileuristes col·legues que fan líders els seus productes.

La conjuntura juga en contra de valors que semblaven inqüestionables. La qualitat d'una societat i de la seva democràcia també tenen a veure amb com se la informa, amb com es forma una ciutadania crítica (tan necessària i, ja em perdonareu, força absent) a partir d'uns mitjans independents, honestos i creïbles. Mai no ha estat fàcil, i ja ho havien lamentat Roig o Barnils. Però el baix perfil i el que es perfila a partir d'ara fan patir. Avui m'he permès, per respecte a la meva professió i a tants companys que han perdut o estan perdent la feina i amb ells la vocació, deixar en consideració que tan important com la fortalesa i la higiene en política, per a una democràcia ho són els mitjans independents i forts, i els periodistes amb valors que volen exercir amb garanties la seva feina.