Que no es tractava d'això, senyoria?

Què he fet malament, senyoria? De què m'acusen? No és un deure cívic contribuir al progrés del país? Jo m'he limitat a seguir les ensenyances dels meus contemporanis. He après que els càrrecs públics i la preeminència social tenen l'alta responsabilitat de vetllar per la lliure circulació de les finances que donen prestigi a la nostra economia i contribueixen al benestar comú. La paraula corrupció és injusta per referir-se a coses tan banals com el mercadeig d'influències, les comissions de sotamà i d'altres vulgaritats (evadir capitals, no pagar impostos, maniobrar per alterar els preus en benefici propi, desviar diners públics cap a butxaques privades, inflar les factures, falsejar els comptes, servir-se de testaferros i societats pantalla...) Tot plegat no res, rutina, senyoria.

A veure si ens aclarim. No era això el boom del totxo? Hem assistit a una explosió immobiliària, hem vist requalificar grans quantitats de terrenys, no hem obert la boca amb tantes obres públiques en què sucava tothom, hem callat com a morts davant del ball de comissions i sentíem un agradable pessigolleig a l'estómac quan oloràvem el diner negre... Perquè vostè i jo, senyor jutge, som patriotes i volem la màxima riquesa per al país. No és així com ens havíem convertit en una potència econòmica i que teníem uns índexs espectaculars de creixement? Per què, doncs, ara em criminalitzen?

Em dol que els perseguits per aquestes bagatel·les siguem quatre gats. I tots els altres, els que s'han polit la costa, els que han comprat i venut voluntats, els que han fet jocs de mans amb les caixes de cabals de l'erari? Jo he fet com ells, he volgut fer progressar el país amb allò que uns qualifiquen maliciosament d'especulació i jo, d'audàcia i visió de futur. Sisplau, restitueixi la meva honorabilitat. I li demano amb tot el respecte que em contesti la pregunta que més em tortura: que no es tractava d'això, senyoria?