La fórmula màgica

Diuen que la recepta de la Coca Cola està guardada en una caixa forta, i que només la coneixen dues persones, que no poden viatjar en un mateix avió per si hi hagués un accident... Com si d'aquesta es tractés, ara s'analitzen fórmules perquè els ciutadans decideixin, els diumenges i en general els dies d'eleccions, anar a votar. Els partits ho fan amb el 62,5% d'abstenció registrat diumenge a Catalunya damunt de la taula, constatació que la distància amb la ciutadania augmenta comicis rere comicis. La nebulosa que plana sobre Europa no pot ser l'excusa. I menys després de quinze dies de campanya en què suposadament –i és molt suposar– s'haurien d'haver explicat.

Els resultats del 7-J han confirmat les enquestes. Ni quatre de cada deu catalans han cregut d'utilitat anar fins al seu col·legi electoral. I no es constata una gran preocupació en ningú més enllà de les protocol·làries paraules en valoracions de resultats. Des del govern recorden que ja hi ha un pla de participació amb actuacions de tots els departaments per valor de 13 milions d'euros. També es remeten a l'informe encarregat per Joan Saura en un altre moment de màxima «preocupació», després de detectar una tendència abstencionista creixent tant en el referèndum de l'Estatut com en les eleccions catalanes del 2006. L'informe en qüestió, dirigit per l'exconseller Josep Maria Vallès, admetia la responsabilitat dels polítics però també la centrifugava, és clar, cap als mitjans de comunicació.

No hi ha res més enllà de reflexions, estudis i comissions. Una de les actuacions a emprendre, l'elaboració d'una llei electoral catalana que introdueixi mesures de proximitat com ara llistes desbloquejades o la flexibilització de la votació, és en un calaix en espera que els grups es posin d'acord –que no ho faran– per constituir la ponència parlamentària que l'hauria d'aprovar. En un moment de demanda de més autogovern, sobta constatar que Catalunya és l'únic territori de l'Estat que no té llei electoral pròpia i es regeix per l'espanyola LOREG de 1987. Els grups no es posen d'acord. Mentre que el PSC i ICV-EUiA són partidaris d'un model més proporcional, CiU i ERC volen que es tingui en compte el pes del territori. I cadascú calcula què perdria en el que se suposa que hauria de ser una gran llei de país. Per això té poques probabilitats d'èxit la iniciativa legislativa popular per fer una llei electoral catalana que Ciutadans pel Canvi vol presentar al Parlament. Però per això també estaria bé demanar als partits que es deixin de paraules i de fórmules secretes i afrontin la necessària normativa catalana.