Metges per usar i llençar

El conseller Boi Ruiz amputa sense anestèsia o anestesia després de l'operació, que és el que em va suggerir la notícia de Marta Ciércoles
en aquest diari fa vuit dies. Deia que “les sortides laborals dels residents s'han reduït força amb la retallada” i que per això el Departament de Salut els vol oferir que es quedin als centres fent un doctorat. No s'ho creu ningú. On diu doctorat vol dir mà d'obra barata. Perquè no són tesis doctorals allò que fa més falta, sinó metges que visitin i que operin. Just el dia abans de la notícia que comento, un altre titular del diari era: “La retallada ha deixat sense operar un miler de gironins”.

Un MIR ha aprovat la selectivitat amb nota molt alta perquè hi ha poques places de medicina, ha estudiat una carrera molt exigent de sis anys, s'ha sotmès a un examen estatal per al qual se sol destinar un any sencer de preparació i, al final de tot, fa quatre o cinc anys de pràctiques i aprenentatge d'una especialitat. O sigui, deu anys de formació intensa d'una de les feines més necessàries. Al juliol, el mateix Boi Ruiz deia que cap metge es quedaria sense feina per les retallades. Deu pensar que els MIR no són metges, sinó minyones, treballadors eventuals de perfil baix. Però formar promocions senceres de professionals de la sanitat per acabar llençant-les a les escombraries és una gran estafa. Per això, l'article de Marta Ciércoles deia que els joves especialistes se'n van a l'estranger. El mateix sistema que els ha format els expulsa mentre proliferen com a bolets els anuncis de mútues, assegurances mèdiques i clíniques privades. No hi hauria res a dir si la política oficial no s'acarnissés amb la salut pública. Tant, que els anuncis s'atreveixen a pregonar que tal o qual entitat privada, ço és, de pagament, funciona “sense copagament”. Tal com sona.

Que Déu hi faci més que nosaltres. I que ajudi els MIR a fer les maletes. Aquí no els hi volen.