Rússia i la Xina de nou
Rússia, sorgida del ducat de Moscòvia esdevingut imperi que va existir des del segle XIV fins al XVI i després amb annexions i conquestes, és l'estat més gran de la Terra, amb 17 milions de km², una república semipresidencialista federal nascuda el 26 de desembre del 1991. Reconeguda internacionalment com l'hereva de l'URSS, amb tot el que això significa en la transició d'un comunisme burocràtic fracassat de passat violent i totalitari a un capitalisme salvatge. Un país que mai ha viscut en llibertat, igualtat i respecte als drets humans. Valors burgesos que no van penetrar de forma tangible en el final de la societat tsarista, ni en els primers anys del s. XX.
Ara, altre cop, el President és Vladímir Putin i sembla que el primer ministre serà Dmitri Medvédev, després d'unes eleccions plenes d'irregularitats i forçant la interpretació de la constitució d'un país d'uns 140 milions d'habitants que té les reserves més gran de gas natural, les segones més grans de carbó i les vuitenes més grans de petroli. Les exportacions de tots dos sectors, a més dels metalls i la fusta, representen el 80% de totes les exportacions russes.
La Rússia actual és un país recent provinent d'una història no gaire llunyana en els segles, que creix amb un índex del 6 o 7% anuals i no veu amb preocupació paràmetres com l'escalfament del planeta argumentant que si es produís guanyarien milions de quilòmetres de terreny agrícola.
Tants o més interrogants desperta la Xina, l'única civilització de l' antiguitat que ha arribat al món actual, el lloc més ric del món a excepció d'aquests passats 200 anys. Es defineix com a estat socialista, dirigit pel Partit Comunista, que, sense revisions del seu passat –en el període de Mao Zedong es van ocasionar milions de morts, mortaldat de les més grans de la història de la humanitat–, amb els seus 1.400 milions d'habitants i una superfície de 9.600.000 km², és un dels principals productors i exportadors del món. Una potència econòmica que amb els seus tentacles abasta tots els continents. També cada cop més present a casa nostra. Societat que coneixem poc i jutgem amb lleugeresa.
El capitalisme, EN crisi permanent, no té avui alternativa. Xina i Rússia, també les economies emergents d'Àsia o Amèrica, no fan cap esforç per la consolidació dels valors democràtics. La lluita obrera per una jornada laboral racional, els drets sindicals, la igualtat de sexes i races, la llibertat ideològica i política no està en la prioritat del seu model social. Des del món en crisi occidental no podem condemnar des d'una suposada superioritat moral o societària la seva actuació. El món occidental ha forjat molts dels seus avenços econòmics i socials en la barbàrie comesa contra ells. Però és indiscutible que temem la seva força, la seva actuació, que Occident té por. Que ens espanta pensar a retrocedir en tot l' aconseguit en llibertat, igualtat o els drets més amplis.
Què CAL fer? Són molts els analistes que diuen que hem d'obrir els braços a la seva arribada econòmica i projecció internacional, que no solament hem de ser model de societat oberta, sinó exemple per a les seves societats que també reclamaran a curt termini millors condicions laborals, salarials o règim de llibertats. El que sembla indiscutible és que no podem abaixar la guàrdia en tot el que la societat occidental ha avançat en trets bàsics a costa de sang, guerres i resistència. No és negociable la llibertat i tot el que això comporta. Xina i Rússia i les economies emergents són el reflex de l'eterna dinàmica de la història, períodes de vaques magres o grasses, però en un món petit, globalitzat, de xarxes socials que són finestres contínues d'informació i comunicació hem de potenciar llibertat i llibertats, agrupacions i independències, intercanvis i exclusivitats. Oberts a tot el món a tots i tothom, però sabent que la llibertat d'un poble, d'una economia, d'una cultura comença en ella mateixa. Del local al global i viceversa.
