Viure condicionat

Tinc un amic a Bombai –Mumbai des que el 1995 l'extrema dreta va accedir al govern de la capital de l'estat de Maharastra i va decidir canviar-li el nom– que m'ha corroborat el que han fet públic les Nacions Unides i molts mitjans d'arreu del món, també catalans, han publicat. La venda d'aparells d'aire condicionat a la Xina i a l'Índia s'ha disparat. Els científics ja han posat al crit al cel perquè l'impacte dels gasos amb què funcionen els aparells són molt potents i foraden la ja molt malmesa capa d'ozó. La conseqüència és preocupant i paradoxal perquè com més frescos estan a les llars d'aquests països més s'escalfa el planeta on vivim tots. I davant d'aquesta realitat ha tornat a aparèixer, des d'Occident, el mateix argument recurrent de sempre: qui més contamini, que pagui. Des de la nostra part de món se'ls exigeix –com si hi tinguéssim dret– que canviïn tots els aparells i que comprin a les empreses occidentals els models nous que tenen gasos menys contaminants i ajudar, així, a preservar la salut del planeta. Però trobo que no és just en aquest cas, perquè aquests països que ara han anat creixent reclamen les mateixes quotes de contaminació que s'han permès a la resta de països occidentals per desenvolupar-se. Un aparell d'aire condicionat s'ha convertit, a la Xina, en un símbol de l'estatus de la classe mitjana i n'hi ha més d'un a cada casa. I en segons quines regions de l'Índia, un giny d'aire condicionat és un objecte imprescindible en qualsevol dot per un fadrí o una pubilla que es vulguin casar. És més barat que un cotxe i canvia la vida en determinades zones del planeta. Per això dic que aquest amic meu que ha nascut, viu i treballa a Mumbai, em pot certificar que tenir aire condicionat els ha permès millors condicions de vida. Per exemple, permet fer una refrigeració que facilita que la seva neboda pugui estudiar o que la seva germana, que és infermera, pugui dormir. L'aire condicionat, doncs, condiciona la vida de moltes persones i les ajuda en la seva lluita diària per tirar endavant. A quin cost? Al de carregar-se el planeta? Que no ho han/ hem estat fent els països occidentals? La solució, però, l'han trobada a casa mateix. Les empreses de la Xina, l'Índia i el Brasil s'han posat a fabricar aquests models perquè han decidit que no volen que ningú els faci viure condicionats.