Fer el flamenc

Busco als pòsters del Presència sobre la bio­di­ver­si­tat dels Països Cata­lans, amb dibui­xos i tex­tos del Toni Llo­bet, la gavina corsa. Segons els ente­sos en turisme orni­tològic que aquest cap de set­mana es reu­nei­xen a la Bird­fair d'Egle­ton, a Angla­terra, i on Cata­lu­nya té estand, per veure'n val la pena el viatge al Delta de l'Ebre. És un dels ocells més escas­sos del pla­neta, i més de la mei­tat de la seva població es con­cen­tra a les plat­ges del nos­tre Delta, que tant si ets gavina o garsa sem­pre mereix una visita. Aquests dies hi he tor­nat gràcies al fla­mant cen­tre d'inter­pre­tació de la Fun­dació Cata­lu­nya Caixa Món Natura a La Tan­cada, que us reco­mano de totes totes. Allà em van donar els pòsters de Presència que, a més dels cama­llargs que vaig poder veure al seu mira­dor, també em per­me­tran par­lar amb més conei­xe­ment de causa de malle­ren­gues amb el natu­ra­lista Martí Boada. Món Natura posa al dia i moder­nitza la museïtzació d'aquest genuí espai natu­ral, explica les sali­nes, lla­cu­nes i fins pots fer pràcti­ques en una barca de per­xar. Tot ple­gat con­trasta amb altres cen­tres que ja hi ha al Parc Natu­ral de fa temps, com el de la Casa de Fusta.

Aque­lla casa cana­denca verda que van dur als anys vint uns caçadors bar­ce­lo­nins al Delta, també ajuda a enten­dre l'entorn dels arros­sars i l'aigua. Però entre ocells dis­se­cats i el cant d'un capó reial, que s'havia que­dat engan­xat i sonava cons­tant­ment, em va fer l'efecte de ser a Bodega Bay amb Hitch­cock al cla­tell. Sigui com sigui i donat que no sóc un birdwatc­her, un turista ornitòleg, i tam­poc em vull fer l'espa­vi­lat, us diré que a mi em segueix fent impressió el fla­menc. Que amb això de la sequera el delta de l'Ebre ha esde­vin­gut la zona de cria de la península Ibèrica. Aquest any més de dues mil pare­lles de fla­mencs han esta­blert el seu niu d'amor a la Punta de la Banya i han criat 1.200 pollets, tren­cant estadísti­ques d'ençà que el 1993 van recu­pe­rar la regu­la­ri­tat que ja tenien al segle XVI. Espec­ta­cu­lars fla­mencs roses, de bec i cames llar­gues, que amb el seu vol i esta­des també aju­den en això de la inter­na­ci­o­na­lit­zació de la causa.