El somni català

Ho copio del famós emblema el somni americà. Ara és el somni català. El nostre somni. Els lectors d'aquest diari sé que se sentiran identificats amb aquest nostre, però hem assolit un consens molt per sobre del sentimentalisme, la nostàlgia o l'orgull, totes passions molt respectables. Perquè el nostre país, el nostre estat, serà l'estat de tots. Ja ho veiem avui: socialistes que es pronuncien independentistes; el senyor Duran, que no vol quedar fora de la foto (quantes trucades deu haver fet a Madrid per dir: “Chico, mira, más vale estar cerca a ver qué hacen que no desentenderse”, o “Cuando pase el entusiasmo, ya lo arreglaré”); l'expresident Pujol que ja no gasta ambigüitats, tant que li havien agradat; els partits espanyolistes que fan cara d'astorats i murmuren no sé què de l'etnicisme i l'aventurisme, i una societat sòlida, compacta, que surt al carrer per reclamar la llibertat i amb ganes de treballar per sortir de la crisi i per evitar la dramàtica situació en què viuen la quarta part dels catalans.

El que més m'ha alegrat és l'aclaparadora pobresa argumental dels adversaris. Els de fora de Catalunya, inventant-se faules (el president d'Extremadura, per exemple); els de dintre insistint que “el que preocupa de debò els ciutadans és la crisi”. Com ho saben, què preocupa de debò? I una responsable política del PPC que diu que hi ha qui es fa independentista avui i demà bona persona. També hi ha malhumorats espanyolistes que diuen que tot és avarícia i ganes de tenir més peles: no han entès res.

Bé, avui tot això s'ho emporta el vent i només queda la veu d'un poble que crida “independència”. I la societat internacional que comença a assabentar-se'n i que no ens fa gens de mala cara, sinó tot el contrari.

Avui és el principi. Avui comença el procés d'independència, pacífic, democràtic, però sense vacil·lacions. Sabem fer-ho. Podem fer-ho. Volem fer-ho. El somni català des d'avui ja és tangible. No us feu il·lusions, unionistes: no és cap bafarada emocional. I no sigueu impacients, independentistes: el procés serà llarg i sovint difícil. Però la llibertat no ens la regalarà ningú: ens la prendrem nosaltres.