La vaga

De tota la carretada de declaracions vessades abans i després de la vaga general, contra el seu sentit, contra la seva necessitat, contra la seva sola existència, és particularment enfadosa la pregunta que alguns es fan cada vegada que hi ha una convocatòria similar: de què serveix fer-la?

Doncs és ben senzill. Una vaga serveix per collir de terra els trossos d'autoestima que encara li queden a aquesta classe treballadora a qui el capitalisme està endossant la factura del seu propi fracàs; serveix per recordar que, abans que el món es va civilitzar amb la regulació dels drets de les persones, l'esclavatge laboral era l'únic contracte entre obrers i patrons; serveix per deixar clar cada vegada que convingui que als treballadors, empobrits i i desnonats, sempre els quedarà una arma eficaç i pacífica per plantar cara a la violència del sistema; serveix per impedir-nos oblidar què va costar poder fer-ne; serveix per creure que no tot està perdut en aquesta Europa que ens ha abandonat a la nostra sort i ens prem el ganyot amb exigències innegociables que cada dia ens apropen més al feixisme econòmic; serveix per saber que estem fotuts però que no estem sols i que junts podem incomodar els que tota la vida han decantat la balança a favor seu, els que mai han tingut necessitat de fer vaga i que ja comencen a parlar de la conveniència de regular-la, és a dir, de restringir-la.

Una vaga serveix fins i tot per decidir no fer-la i desfilar alternativament pels carrers de la teva ciutat compartint la dignitat reivindicativa amb altres ciutadans que, com tu, volen protestar però ja no es poden permetre el peatge de perdre el sou d'un sol dia. I, encara que no servís per res de tot això, una vaga sempre serveix per preguntar-se per què serveix una vaga.