Els del ‘noreste'

Tant Enric Millo com Alícia Sánchez-Camacho, els dos pesos pesants del Partit Popular a Catalunya, han dit i repetit els darrers dies una cosa semblant al fet que ha estat el PP qui ha tornat a posar Girona en el BOE, referint-se, entre d'altres coses, al fet que el tram en obres de l'N-II entre Caldes i Maçanet es farà properament, o això sembla. També l'Alícia, blanenca ella, diu que aquesta carretera i el tren entre el seu poble i Girona o Barcelona són temes prioritaris, perquè els ha fet moltes vegades a la seva etapa d'estudiant. I m'ho crec. També és cert, però, que quan Millo va dir això de les infraestructures al debat de candidats, va aconseguir trencar el gel i provocar una certa riallada. En Joan, un lector de Santa Coloma de Farners, tan entusiasta com crític amb aquest diari, em demanava la setmana passada si Rajoy visitaria Girona, com ha fet aquest cap de setmana. I em llançava la idea que l'haurien d'haver portat des de Barcelona a Girona per l'N-II, sense estalviar-li res. Mentiria si digués que sé segur que no va ser així, però m'hi podria jugar el grapat de pèsols que deu tenir guanyant en Puyal, que segur que no va haver de tastar la vergonya de l'N-II. No sé si avui hi ha o no maquinària en el tram de Caldes, aquelles quatre màquines que van aparèixer en campanya i que diuen que són com el Guadiana. Però segur que el tram de Caldes a Maçanet es farà un dia o altra. Però això no vol dir que l'N-II no continuï essent la gran vergonya dels governs espanyols dels darrers 30 anys. Una de les carreteres amb més trànsit de tot l'Estat i la pitjor tractada per tots els ministres de Foment o Obres Públiques de Borrell cap aquí. I de Borrell cap endarrere també. Per tots els govern que ha tingut l'estat centralista espanyol. O sigui que ja m'està bé que arreglin aquest tram, però què passa de Maçanet fins a les comarques barcelonines i de Fornells fins a l'Estat francès? El que quedarà continuarà essent un corredor de la mort, com el va qualificar el batlle avui candidat, un punt perillós d'una carretera que anomenaven nacional però que la tractaven com la més allunyada del centre radial, allà al noreste de la península, lluny del Madrid quilòmetre zero i massa a prop d'una Europa estranya que vol corredors mediterranis i que només interessa al Madrid centralista com a generadora de fons estructurals.